Palafrugell ajuda la Fundació Cuixart a adequar la seva seu

Ofereix suport econòmic arran del conveni signat entre les dues institucions per potenciar les relacions

PALAFRUGELL | DDG L’Ajuntament de Palafrugell i la Fundació Cuixart han signat un

L´alcalde, Juli Fernández (esq.), amb Joan Cuixart, patró de la Fundació

L´alcalde, Juli Fernández (esq.), amb Joan Cuixart, patró de la Fundació.

conveni de col·laboració amb l’objectiu de potenciar la relació entre les dues institucions. D’aquesta manera, des del consistori s’ofereix un suport econòmic que es destinarà a l’adequació de les instal·lacions de la mateixa Fundació, la qual té dipositada la seva seu social al municipi de Palafrugell des de fa uns anys.
Amb el conveni, la Fundació Cuixart fa un pas endavant en la seva dedicació, sense ànim de lucre, a l’estudi de la figura i l’obra del pintor Modest Cuixart i a la protecció del seu llegat artístic i cultural, així com en la seva tasca de promoció i difusió de l’art català contemporani. Mentrestant, des de l’Ajuntament es fa una aposta per col·laborar amb les diferents fundacions del municipi i dóna suport a la dinamització cultural. La Fundació Cuixart, amb seu a Palafrugell, treballa per promoure el coneixement de l’obra de l’artista com una de les figures principals de l’art català del segle XX a tots els nivells: des del divulgatiu fins a l’universitari i científic.

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

Arranca amb èxit “The Art Fest 2013″, el 4 Cicle Cultural de La Fundació Cuixart

L’Street Art i la música electrónica van ser els protagonistes de la inauguració d’aquest festival a Palafrugell, amb que la Fundació dedicada a Modest Cuixart canvia de rumb en aquesta 4 edició del Cicle Cutural, apostant per l’art jove i de carrer.

Veure vídeo graffiti inaugural de "The Art Fest2013"

Veure vídeo graffiti inaugural de "The Art Fest2013"

Els artistes coneguts com  el Xupet Negre, Kram, Owen i Eledu van donar el tret de sortida de “The Art Fest 2013″ amb la realització d’un mural conjunt en un parell de parets del pati de la Fundació. L’obra va començar a les set del vespre i es va crear en directe davant del públic durant més de dues hores.

La festa havia començat al mig dia amb la música de SomreggaeFM, radio amb seu a S’Agaró i que emet per tot el Baix Empordà des del 106 de la Fm i per Internet. Es tracta d’una ràdio jove però amb molts seguidors, amb musica alternativa molt variada. Dissabte va estar emetent, com farà tots els caps de setmana, la seva programació en directe des del “The Art Fest 2013″, al pati de la Fundació, amb diversos dj de la casa punxant estils diferents.

Obra de el Xupet Negre, Owen, Kram i Eledu al taller de Modest Cuixart

Obra de el Xupet Negre, Owen, Kram i Eledu al taller de Modest Cuixart

Zona de refresc
Zona de refresc

A més del graffiti inaugural, al Taller de Modest Cuixart de la Fundació, podrà veures, mentre duri “The Art Fest 2013″, obra tant de Xupet Negre, Kram, Owen i Eledu, penjada sobre un plafó decorat amb graffiti per ells mateixos.

També hi haurà instalades cada setmana, parades d’artesania d’artistes locals, una zona de refresc consistent en un original i llamatiu cor vermell amb aspersors, així com un àrea destinada a massatges, a més d’una zona de lleure infantil amb elements destinats a desenvolupar el seu instint creatiu (kids zone).

Tota aquesta oferta es mantindrà cada cap de setmana fins el 8 de setembre, i s’alternarà també amb espectacles de circ (Karnival, Somrius & Moneli, Cabaret Noir, Tracey Ginsberg…), a més d’un parell de concerts de jazz com Ana Luna Quartet o el veterà Alan Guiu. Podeu anar seguint la informació puntual al Facebook de la Fundació o al Twitter i també a la Facebook creat especialment per “The Art Fest 2013″. L’entrada és gratuïta

Toni Priante Morató

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

Aquest dissabte comença 4ª edició del Cicle Cultural Fundació Cuixart “THE ART FEST 2013”

 

La Fundació Cuixart aposta per l’art jove i de carrer fent un canvi radical en el seu Cicle Cultural d’estiu amb “The Art Fest 2013” i atorga al Street Art la categoria de moviment artístic del segle XXI

En aquesta nova edició del Cicle Cultural d’estiu, la Fundació vol donar un reconeixement artístic a tots aquells creadors altruistes que no esperen l’atenció de les galeries per donar a conèixer la seva obra, i que expresen i comparteixen el seu art de manera espontània.

 

Cartell programació "The Art Fest 2013"

Per això, enguany, la Fundació Cuixart compte amb el suport dels col·lectius, K.O.GRAFF.X
SOMREGGAEFM, ENVOLVENTE,COMANDO ACCIÓN i JAZZ MEDITERRÀNIA, per la
programació que es podrà gaudir en els nostres espais durant l’estiu. Tot això des del  matí fins al capvespre dels caps de setmana de juliol i agost.
“THE ART FEST 2013″ suposa un estiu diferent i arriscat, dins de la programació cultural estiuenca de la Costa Brava, on s’hi podrà trobar:
- EXPOSICIÓ COL·LECTIVA D’ART URBÀ: Dins l’Espai Taller de la Fundació, artistes com PEZ, KRAM, OWEN i XUPET NEGRE, entre d’altres mostraran les seves obres sobre llenç, esbossos…, i faran una exhibició en directe per la inauguració del 6 de juliol, i d’altres accions, totes relacionades amb el món del graffiti.
- PROGRAMA FM EN DIRECTE: Emissió en directe a mans del equip de SOMREGGAEFM, amb una programació especial en directe des de la Fundació, els dissabtes de juliol i agost, per tota la Costa Brava.
- PICNICS MUSICALS: Dins del panorama de l’electrònica, música ‘”ambient” i “mínimal” que serviran de fons musical per petites degustacions de Dansa, Teatre,
Burlesque, Circ i actuacions diverses.
- MERCAT D’ESTIU: aparador per a nous artesans i creadors independents.
- KID ZONA: una zona lúdica especialment dissenyada per als més petits. Espai de Joc,
Música, Tallers i Activitats d’Expressió artística.

KOGRAFFX: És un col·lectiu artístic format en 2004 Per Kram i OWEN, reconeguts
artistes urbans de la ciutat de Barcelona, ​​involucrats en el món del graffiti des dels finals
dels 90.
SOMREGGAE FM: És un col·lectiu professional dedicat en cos i ànima a fer sonar la
millor muisca a la 106.6 de la FM omplint el buit de la freqüència modulada per donar el
lloc que mereixen tota una varietat de gèneres no comercials com el Reggae, Ska,
Rocksteady, Dancehall, Dubsteb, electroswing, Jazzhouse, sense oblidar  les últimes fussions i mestissatges de cultures i ritmes musicals, com per exemple el Rock RumbaReggaeFusion.
ENVOLVENTE: col·lectiu on l’escena electrònica i l’art espontani entren en simbiosi
per crea microclimes on el públic es deixi emportar.

COMANDO ACCIÓ: és una associació compromesa amb les arts escèniques per tots  els públics, treballant en l’àmbit del circ-teatre-dansa amb gran exigència estètica, artística i tècnica.
JAZZ MEDITERRÀNIA: Agenda de jazz consagrada a la Costa Brava, amb 10 anys d’
trajectòria amb especial participació artistes estil Nova Orleans o del jazz clàssic
panorama català,  i també comptant amb la presència d’artistes de l’escena jazzística
europea. Organitzat per Espai fòrum mediterrània i l’Assessorament d’Alain Guiu.

 

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

Modest Cuixart, avui, a TVC

El programa Ànima del 33, visitarà aquesta nit l’exposició “Escodriny de Cuixart. Palafrugell 1974, declaració de principis” que es pot veure al Museu d’Art de Girona fins el 26 de maig.

Toni Puntí, director i presentador del programa "Ánima" del 33 (TVC)

Toni Puntí, director i presentador del programa "Ánima" del 33 (TVC).

Aquesta nit 4 de març, a partir de les 23 h., el programa de revista cultural Ànima , del 33 de TVC, s’endinsarà amb les seves càmeres al Museu d’Art de Girona  per fer un recorregut per l’actual exposició que acull, dedicada íntegrament a la figura del pintor Modest Cuixart. El periodista cultural Toni Puntí, director i presentador del programa, ha volgut apropar-nos a la figura d’aquest artista cabdal del país, co-fundador del grup Dau al Set, mostrant-nos aquesta exposició monogràfica -la primera dedicada al artista des de que va morir el 2007-. “Escodriny de Cuixart. Palafrugell 1974, declaració de principis” recull part de l’obra que Cuixart va crear a partir d’aquest any, quan es va establir a la capital de l’Empordanet. Es tracta d’una obra desprejuiciada i lliure, apartada dels “ismes” que li van donar fama, però dels que no va voler ser esclau, aconseguint que el seu art fos sempre fruit de la seva pulsió interior d’autèntic artista, lluny dels esclavatges de les modes, mercats o ‘capelletes’ i dictadures gremials. La figura femenina i la seva reinterpretació a partir dels clàssics juga un paper fonamental en aquesta etapa. L’exposició, prevista en principi fins l’1 d’Abril, ha estat prorrogada per iniciativa de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, fins finals de maig, mostrant així el seu interès per l’artista i per que el Museu d’Art exposi l’obra fins aquesta nova data, per tal de que coincideixi amb el “Temps de Flors” que es celebra a Girona al Maig i que és quan la ciutat aplega el màxim nombre de visitants. http://www.tv3.cat/pprogrames/comu/emissio.jsp?idint=28805&publi=ANIMA

Toni Priante Morató

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

diaridegirona.cat » Opinió

LLETRES

Les petges del mestre

“Cuixart jugava al misteri i a la comprensió de les forces de la natura: és colorista i recercador de la classicitat”

En una època de tanta fredor política o intel·lectual, és benvingudal’exposició Escodriny de Cuixart, al Museu d’Art de Girona. Quan un passeja per les sales, sent la força de Modest Cuixart, pintor establert al carrer Garriga de Palafrugell als anys 70 del segle passat. Per cert, la residència-estudi del mestre, conservada amb amor pels seus familiars, és un territori que val la pena conèixer.
Hi descobriran quadres enigmàtics i evocadors d’una recerca intel·lectual contínua. D’un artista que plantava pinzells vells al jardí perquè es fusionessin amb la natura i que sempre estava disposat a una bona tertúlia. Diuen que els grans creadors són esponges de corrents i energies. Que transcendeixen llur època en la seva vocació d’ésser eterns. Hi trobaran dones amb capell, en homenatge a la feina de la mare, que feia barrets en una Barcelona colpida per la postguerra i la fam. Dibuixos d’un univers propi, amb títols inventats com Atlàntides del pensament, rescatats del patronímic grecollatí o extrets de context, com mapes impossibles de la condició femenina, que tant admirava. Noms sonors, poètics i eufònics que et remeten a un cosmos interior on gramàtica, bellesa formal i pintura del cor es donen la mà. Uns paisatges naturals que mostren constel·lacions, pintura matèrica que és pura terra, sentiment vingut de les arrels surrealistes de Dau al Set. Cuixart jugava al misteri i a la comprensió de les forces de la natura: és colorista i recercador d’una classicitat que beu de les essències del Renaixement per entendre allò que ens fa ser éssers humans. Un creador per reivindicar.

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

QUÈFEM 28/12/2012

MODEST CUIXART AMB D.O. PALAFRUGELL
PRIMERA EXPOSICIÓ MONOGRÀFICA, CINC ANYS DESPRÉS DE LA MORT DE L’ARTISTA

Va néixer a Barcelona i va viure a París i a Lió, però el punt de
referència vital en la producció
artística de Modest Cuixart va
ser Palafrugell, on es va traslladar
a principis dels anys 70 i es va
sentir més lliure per crear. Així
queda demostrat a Escodriny de
Cuixart. Palafrugell 1974, declaració de principis, que es pot veure al Museu d’Art de Girona i que suposa la primera exposició monogràfica dedicada a l’artista cinc anys després de la seva mort.
La mostra, organitzada conjuntament pel Museu d’Art i la
Fundació Cuixart, presenta un
important recull d’obra pensada i
executada al seu taller del carrer
de la Garriga, amb la intenció de donar a conèixer les múltiples facetes professionals de l’artista. I és que, tal com explica Sebastià Goday, comissari de l’exposició, va ser a Palafrugell on Cuixart “va treballar com i allò què li va donar la gana, sense el jou dels ismes i de les modes, amb la intensitat que li demanava el cos i el cervell, i les relacions afectives que el voltaven”.
ECLÈCTICA
Cartells, pintures, ceràmiques,tapissos, gravats, litografies… A Palafrugell, Cuixart va iniciar una etapa de creativitat efusiva que el va portar a exposar ennombroses capitals nacionals i internacionals, com ara París, Madrid, Sao Paulo, Amsterdam, Tòquio, Basilea, Girona, Barcelona o Milà. A Escodriny de Cuixart es pot veure com el membre
fundador de Dau al Set examina la figura de la dona, dibuixa personatges farcits de tendresa sobre paper i investiga en grans quadres les lleis zoomòrfiques, botàniques o gravitatòries, sobre les quals reflexiona al seu jardí o pels carrers de Palafrugell. MV

ESCODRINY DE CUIXART. PALAFRUGELL 1974, DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
Data: Fins al 26/5. Lloc: Museu d’Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12. Girona.
De dl. a ds., de 10 a 18h; dg., de 10 a 14h. 2 euros. ( 972 20 38 34). Web: www.museuart.com.

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

Article de La Vanguardia sobre l’exposició “Escodriny de Cuixart. Palafrugell1974, declaració de principis”

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

Crítica del Diari de Girona sobre l’exposició “Escodriny de Cuixart. Palafrugell 1974,declaració de principis”

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

“Cuixart és un dels grans. Ell ha donat molt al país, però nosaltres li hem donat poc”

Aquestes van ser algunes de les paraules que va fer servir el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per referir-se a Modest Cuixart, protagonista de l’exposició “Escodriny de Cuixart. Palafrugell 1974, declaració de principis.”, inaugurada dissabte 1 de desembre al Museu d’Art de Girona.

Joan Cuixart, el Conseller de Cultura Ferran Mascarell, l'Alcalde i el Bisbe de Girona, i Victòria Pujlodevall, seguint la visita guiada per Sebastià Goday

Joan Cuixart, el Conseller de Cultura Ferran Mascarell, l'Alcalde i el Bisbe de Girona, i Victòria Pujoldevall, seguint la visita guiada per Sebastià Goday

És la primera exposició monogràfica dedicada a Modest Cuixart, cinc anys després de la seva mort. Més d’un centenar de persones van assistir a la inauguració que es va fer dissabte al Museu d’Art de Girona. Entre ells el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l’Alcalde de Girona Carles Puigdemont; Monsenyor Francesc Pardo i Artigas, Bisbe de Girona; Joan Pluma, Director General de Patrimoni Cultural; Juli Fernández, Alcalde de Palafrugell; Antoni Baulida, Director dels Serveis Territorials de Cultura a Girona…

Les paraules de benvinguda van ser a càrrec del Sr. Joan Pluma, qui va cedir la paraula a Carles Puigdemont, alcalde de Girona, que va dir estar “molt content de que Girona aculli aquesta mostra”. El bisbe de Girona,  monsenyor Francesc Pardo, va definir Cuixart com un “artista entranyable” i va saludar a tots els presents amb un “benvinguts a casa”. A continuació, Sebastià Goday, comissari de l’exposició, va explicar la importància de l’obra de Cuixart els 30 anys que va viure a Palafrugell, i que constitueix el leiv-motiv de l’exposició. Victòria Pujoldevall, també comissària de la mostra i representant de la Fundació Cuixart, va agrair a totes les autoritats i la resta de assistents la seva presencia, en nom de Jordi Valls Rusinyol, president de la Fundació. La vídua del pintor va remarcar que “Cuixart és o serà un artista a l’alçada de Miró, Picasso o Dalí. I no ho dic jo, ho diu la seva obra”

Imatges de Modest Cuixart al programa "Un Tomb per la Vida" de Joaquim Maria Puyal

Imatges de Modest Cuixart al programa "Un Tomb per la Vida" de Joaquim Maria Puyal

La cloenda va ser a càrrec de Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en funcions.  Mascarell  va dir, referint-se al grup artístic “Dau al Set”, que “Cuixart pertany a una generació de gent que va fer una gran aportació al país que el país no li ha retornat”. També va voler deixar clar que artistes no tan bons han tingut darrera grans institucions que els han projectat, fent-los formar part del cànon internacional. En aquest sentit, va afegir el Conseller, “Cuixart és un dels grans. Ell ha donat molt al país, però nosaltres li hem donat poc”, i va deixar clar que aquest artista ha de formar part del cànon internacional doncs, segons paraules del propi Mascarell “Té tots els mèrits per participar-hi”.

Victòria Pujoldevall i Joan Cuixart amb el Conseller Ferran Mascarell i la resta d'autoritats, i par de l'equip de la Fundació Cuixart

Victòria Pujoldevall i Joan Cuixart amb el Conseller Ferran Mascarell i la resta d'autoritats, i part de l'equip de la Fundació Cuixart

L’acte va finalitzar després de fer un recorregut de tot els presents per l’exposició, on a més de diverses manifestacions plàstiques de l’obra de Cuixart a Palafrugell, els assistents van poder veure un fragment d’una llarga entrevista de Joaquim Maria Puyal amb Modest Cuixart, que forma part del programa que “Un tomb per la vida” va dedicar al artista. El comiat va tenir lloc després d’una sessió  de fotos de les autoritats amb l’equip de la Fundació Cuixart, i un brindis amb cava per desitjar bona sort a l’exposició.

Toni Priante Morató

Publicado en Actualidad | Deja un comentario

Entrevista amb Sebastià Goday, comissari de l’exposició del Museu d’Art de Girona “Escodriny de Cuixart, Palafrugell 1974, declaració de principis”

A només dos dies de l’exposició més important dedicada a Modest Cuixart des de la seva mort el 2007, conversem llargament amb Sebastià Goday, comissari de l’exposició, conjuntament amb Victòria Pujoldevall, qui ha fet una interessant i variada selecció de l’obra creada per l’artista al cor de “l’Empordanet”…

Si mirem al diccionari la paraula “escodrinyar” hi trobem: “Examinar, explorar (alguna cosa) en tots sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons d’ella, de conèixer-ne totes les circumstàncies” ¿Per què ha triat aquesta paraula per aquesta exposició?  

Una de les característiques més delicioses del Cuixart creador era la seva capacitat infinita per inventar noms pels quadres, gairebé mai posava un sense títol. A l’atzar recordo noms com Aònia, Indret de Criptos, Amèlius… entre centenars i centenars de noms que sempre denominaven un quadre, un dibuix. Eren noms lluminosos, musicals, sempre poètics. Vaig pensar anomenar l’exposició amb un nom que sonés com si hagués estat inventat pel mateix Cuixart però que, al mateix temps, tingués un significat precís en el diccionari normatiu. “Escodriny”, com bé dius, assenyala la feina que Cuixart va voler fer amb la seva pintura, cercar i cercar i mirar en el món de les dones i en el de la botànica o de la naturalesa però tanmateix semblant a un neologisme “cuixartià”. Pocs artistes han estat tan creatius a l’hora de nombrar la seva obra!

¿Què va ser el que va portar a Cuixart a establir-se a Palafrugell? ¿La influència del seu amic Ramon Batlle o Tomàs Cervera i Coderch? ¿La sensualitat sinuosa i un ambient lliberal de la zona, potser molt a to amb el seu esperit?

La resposta segura només la sabia ell, però al llindar de l’any 70 la seva peripècia familiar personal va arribar a un punt de no retorn, un punt, diguem-ne, “barceloní”, on la ruptura va ser radical. En Ramon de Batlle, que tenia una masia fabulosa a Riudellots de la Selva i que exercia com una mena de Pigmalió, de mecenes i d’artista, tot barrejat amb una bonhomia i generositat colossal, el va estirar fins a les comarques gironines. En algun moment, en Modest Cuixart va voler comprar una petita finca a Riudellots, però allò no va anar endavant. Les anades a la Costa Brava, en aquell moment descoberta ja per molts barcelonins, i personatges de la nit com en Tomàs Cervera, àlies “El Gitano de la Costa a Llafranc”, o el Chez Tomàs… el va engrescar a establir-se a Palafrugell, on era a prop de qualsevol lloc i, també, de Barcelona i de França. A Palafrugell no havia de rendir comptes a ningú del passat immediat.
 

Des de “Nins sense nom”, la primera exposició individual que Cuixart presenta a Barcelona l’any 63, fins les “Nines de Palafrugell”, nom amb que la seva biògrafa Mònica Pagès i Santacana es refereix a la seva etapa palafrugellenca a Cuixart, biografia inacabada, hi ha una important evolució. Sembla que el aspectes més turmentosos i crítics fan un gir cap un art més expressionista en el color, més sensual… ¿Què creu que ha influït més en aquest canvi? ¿La figura de la seva, aleshores, nova dona, la jove Victòria Pujoldevall? ¿El paisatge del Baix Empordà?

Segurament tot. La proporció segurament només la sabia ell però també cal afegir-hi la casa modernista del carrer de La Garriga, de l’arquitecte Josep Goday i Casals, on es va instal·lar fins al final dels seus dies i des d’on va sortir la seva producció artística, i va tenir lloc el naixement del seu fill Joan. Tot va influir de manera decisiva. Cal tenir en compte que Palafrugell, l’Empordanet, és un punt neuràlgic del paisatge europeu.
 

No obstant, en aquesta època si alterna també la foscor, pel que fa a l’obra que neix arrel de la forta impressió que va produir en Cuixart la mort del seu gran amic Ramon Batlle.

La mort d’en Ramon de Batlle va ser un gran daltabaix personal, segur, cap a l’any 87. Sigui com sigui, l’obra “cuixartiana” gairebé es torna monocroma. Cal recordar la frase de Cuixart feta en referència a Ramon de Batlle: “L’amistat comporta el sacrifici vers un ideal. Dos bons camarades poden justificar plenament una existència.”

Cuixart diu obertament als anys 60 que l’ “informalisme”, malgrat li reportés el premi de la V Biennal de Sao Paulo l’any 1959, ha quedat enrere, i evoluciona cap on ell vol i sent, amb total llibertat… ¿Creu que això li va passar factura? ¿És Catalunya un país de gremis i “capelletes”?

Indiscutiblement, l’obra “informalista” va ser un punt àlgid en la seva carrera i, també, un moment brillant de l’art català i espanyol . L’”informalisme” li va obrir moltes portes i era un corrent cabalós d’aquells temps a Amèrica i a Europa. Cuixart no va decidir abandonar l’ “informalisme”  sinó que la seva recerca creativa es va fixar més en els misteris de la creació que encarnava en la dona, en el cos. Això li va reportar un cert desprestigi en el grup que capitanejava certa crítica del moment que van creure que el retorn a la forma, al ser humà, podia ser un retrocés, una concessió burgesa, un retorn a l’arquetip del segle XIX. Hi ha escrits demolidors en aquest sentit signades per crítics molt influents, per exemple el de Cirici Pellicer a “Serra d’Or” (juny del 66), que van enfonsar Cuixart en una mena d’infern dels proscrits que no combregaven amb la ideologia única i “esquerranosa” oposada al franquisme oficial. En definitiva: hi va haver, i ha hagut, una capelleta molt i molt influent que va marcar territori en una direcció concreta i va condemnar qualsevol desviació conceptual però també que va vetllar intensament pels interessos crematístics de cert capità “informalista”. 

Cuixart congeniava amb Dalí, Paco Umbral o Josep Pla… Amb un taxista i amb un cambrer… I alhora feia unes serigrafies per un llibre dedicat a Pau Casals… Enterrava els seus fidels pinzells al jardí del seu Taller, com homenatge, quan ja no li servien per pintar… ¿Pot ser que per Cuixart, la persona, la humanitat, l’amistat, estiguessin per sobre de ideologies i consignes?

Primer de tot: Modest Cuixart va ser un seductor, sempre va voler seduir a qui tractava. No és una seducció perversa, sexual, no; el seu atractiu irradiava amb la complicitat d’unes bones armes: com la seva generositat, els seus gestos histriònics, la seva veu melosa, la seva murrieria, la seva tendresa implacable, la seva vasta cultura o la seva memòria. Sabia com aplicar en cada moment, des de a un cuiner a una celebritat, una frase càlida, una mirada única, un gest, un convit que el feien irresistible i amb aquesta qualitat fruïa i feia fruir. Era una manera de ser única, inevitable. I amb la seva pintura va fer exactament el mateix; volia seduir al primer cop d’ull i a tothom.
 

Han passat cinc anys des de que aquest gran artista ens ha deixat, i aquesta és la primera exposició que se li dedica… ¿Creu que en Modest Cuixart ha tingut el reconeixement que mereix al seu país?

No, no l’ha tingut però en aquest país ens manquen bons col·leccionistes, ens manca molta cultura, segurament ens falten molts dies per apropar-nos a cultures com la francesa o l’anglesa. A Catalunya, que és un país petit, ens falta temps per arribar a ser un referent cultural de primer ordre.

En “Escodriny de Cuixart, Palafrugell 1974, declaració de principis”, trobarem diferents manifestacions plàstiques del seu talent, no només pintura…

Sí, de fet serà una petita barreja de molts aspectes “cuixartians”: pintura, dibuix, gravat i la col·laboració amb artesans com el ceramista Joan Sala, de La Bisbal, o amb el taller barceloní de tapisseria Gancedo. El Museu d’Art de Girona té un espai reduït i hem volgut mostrar retalls de Modest Cuixart per confegir una visió global de l’artista empeltat a Palafrugell, a l’Empordà, sense necessitat de retornar a l’obra barcelonina i reivindicar la llibertat en la que Cuixart va voler treballar des de principi dels anys setanta.
 

I per acabar: Un parell de raons perquè ningú sensible a la bellesa i a l’art es perdi aquesta exposició dedicada a en Modest Cuixart

Moltes, per exemple: per submergir-se en els colors acrílics, barrocs, de la primera i darrera època empordanesa o en els ocres terrosos de principis dels noranta.
També per deixar-se seduir per les pintures en les quals cercava l’ordre en la natura, les lleis que fan funcionar la natura, la terra. Terres que sovint agafaven un caire entre real i “Informalista”. El Cuixart tel·lúric.
Per gaudir de la seva capacitat de tendresa cap a la dona a qui, sovint, tocava amb barrets impossibles i plens de referències a la seva mare que en la postguerra va haver de guanyar-se la vida fent capells per a les dones de Barcelona.
O també per deixar-se anar pel Museu d’Art a rendir homenatge tranquil a l’artista, entre quadres magnífics i obres que el van precedir en temps reculats i que van influir profundament als nostres avantpassats.
Seria bonic que tothom que gaudís d’aquesta exposició en pogués fer una valoració personal i enumerar els efectes i afectes que l’obra de Modest Cuixart li han proporcionat.

 

Toni Priante Morató

 

 

 

 

 

Publicado en Actualidad | 4 comentarios