Modest Cuixart i la seva etapa de “Daul al Set” a la galeria Mayoral de Barcelona amb l’exposició “CUIXART. Geometria experimental”

Share on TwitterShare via email

Mayoral presenta l’exposició “Cuixart. Geometria experimental” a Barcelona, realitzada amb la col·laboració de la Fundació Cuixart, familiars de l’artista i comissariada per Arnau Puig, filòsof i crític d’art del grup Dau al Set i l’últim testimoni del moviment artístic. Des del 10 de Març fins Maig.

La mostra inclou 27 obres, entre les quals hi ha: olis, dibuixos i escultura. Aquesta acurada selecció està centrada en els moments més trascendents de l’artista, entre el 1949 i el 1964. Aquesta és l’etapa més coneguda de l’artista que està relacionada amb la seva participació a la revista Dau al Set creada l’any 1948 i posteriorment a l’informalisme.

“Cuixart. Geometria emocional” inclou un dels plaers més grans i inspiracionals de l’artista, la música clàssica que sona de la mà del músic Poulenc, “Mélancolie”, reproduïda mitjançant la pianola. A través d’aquest element musical entendrem la relació directa entre Cuixart i la música. També es pot gaudir de documentació, fotografies i reculls de diaris del moment, així com de la projecció d’un vídeo en què es pot observar la seva vessant més personal i transgressora.

Segons Victòria Pujoldevall, presidenta de la Fundació Cuixart: “Tot i que ja és una personalitat reconeguda, Modest Cuixart encara no està al lloc que es mereix dintre el panorama artístic nacional i internacional. Cuixart va ser origen d’un grup, d’una filosofia i d’un manifest, el Dau al Set. La interpretació de la realitat a través de la mirada de Modest. Definició d’un art evolutiu d’un jove disconforme, informalista, figuratiu, a un artista madur, metafísic i real. La Fundació Cuixart actua com a principal benefactora de l’obra del pintor Modest Cuixart. La nostra intenció és promocionar l’art i la cultura catalana arreu del món. La nostra prioritat és promoure i difondre a tots els nivells la seva expressió artística.”

El director de la galeria, Jordi Mayoral, afirma: “L’exposició és una aposta cultural per redescobrir l’artista i promoure la seva aportació artística arreu del món. Aquesta mostra inclou una publicació digital i s’ha realitzat fruit d’una acurada i exhaustiva recerca que ha durat un any amb la col·laboració de la Fundació Cuixart. Cuixart ha estat un dels artistes catalans amb més reconeixements internacionals: l’any 1959 va obtenir el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de Sao Paulo, on van ser finalistes Francis Bacon i Alberto Burri, també aconsegueix el Premi de pintura abstracta de Lausana. El mateix any participa a mostres com la Documenta de Kassel, “Treize peintres espagnols” del Museu d’Arts Decoratives de París. Els anys 1960-1961 és seleccionat per exposar al MOMA de Nova York en el marc de l’exposició “New Spanish Painting and Sculpture”, al Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Gallery de Londres, i a d’altres galeries europees, d’Estats Units, Japó i Pròxim Orient.”

Activitats paral·leles

En col·laboració amb la Fundació Cuixart es realitzarà una visita guiada, duta a terme per Joan Cuixart, fill de l’artista, durant el mes d’abril que inclourà la visita a la Fundació Cuixart a Palafrugell, al seu estudi, a casa seva, es realitzaran activitats educatives, i projecció de vídeos en un entorn inigualable, es viurà un dia al més pur estil de l’artista.

Text Arnau Puig, filòsof i critic d’art.

Modest Cuixart Tàpies neix a Barcelona el 1925. És fill d’una nissaga de metges i farmacèutics de la ciutat que, ensems, com correspon, posseeixen tots una àmplia  cultura. Aquests fets objectius de família en alguns dels seus membres es traduiran en la possessió d’una exquisida sensibilitat per les arts i, en alguns casos, com serà el de Modest Cuixart, en una molt bona i excel·lent predisposició per a les arts plàstiques i, si s’escau, la música; a més en Modest posseïa una gran capacitat per al mim i se sentia, també, actor. Era una personalitat altament dinàmica i sempre en expansió, tanmateix amatent en tot moment als defallits, que atenia, escoltava i ajudava.

Una anècdota molt simple, però esclaridora del que seria la sensibilitat subtil de Modest Cuixart és que a casa seva, a part de ser tots amants i coneixedors de la música, posseïen una pianola, pel que era possible escoltar les peces musicals gravades en corrons i rotllos de paper perforat; recordo també que tenien plecs de paper perforats musicalment, quadrangulars però successius, que es desplegaven i plegaven tot seguit en ser tractats per la pianola. Era només una qüestió de procediment i estrictament tècnica; però aquella manera de poder, també, audicionar música conscienciava l’observador sensible i el feia amatent a que hi ha un punt, un moment, en què les formes i les emocions coincideixen. Les formes dels quadrats mecànics dels papers pautats  perforats i la seva relació amb el so que s’oïa era un testimoni fefaent de la relació entre geometria precisa i ben controlada i la sensibilitat, sota la forma del so, que en sorgia. Estricta geometria i emocionalitat humana es mostraven perfectament interrelacionades, precises i coincidents. A part de tot això, en Modest, com d’altres membres de la família, era capaç de tocar al piano algunes de les peces més tímbriques dels compositors francesos  Poulenc o Honegger.

Amb el temps, reflexionant, hi hauria en aquella experiència provocada i provinent del XIX la clau i secret de la sensibilitat plàstica del segle XX de la que tan agut posseïdor en va esdevenir Modest Cuixart. Desencaixada general i control posterior; recollir l’emoció de la realitat i fer-ne tot seguit  sensibles.

Tot plegat, per dir que la persona de Modest Cuixart travessà els nostres àmbits culturals de la creació catalana, europea i americana de la segona meitat del segle XX com una sageta d’esperança i de lluita aferrissada pels nous llenguatges i expressions de sensibilitat plàstica i expressiva.

 

Referències bibliogràfiques

“Les formes metàl·liques circulars de les darreres pintures de Cuixart estan relacionades amb les gruixudes aurèoles daurades dels sants catalans del segle XV”.

Frank O’Hara, director de l’exposició New Spanish Painting and Sculpture, MoMA, 1960.

“Cuixart defuig la consideració de límit de la tela, posant molta distància entre el marc i la cosa pintada, disminuint aquesta, reduint-la a petits grups de coses dins d’una superfície molt més vasta. Procura crear un mitjà infinit per a les coses que pinta, per tal d’impedir que els ulls de l’espectador, en contemplar la cosa pintada, tinguin el camp visual condicionat pel marc. L’ull espectador, aleshores, es podrà lliurar al ritme intern de la cosa pintada, que es troba solta en l’espai, a manera de constel·lacions.”

Joao Cabral de Melo, “Tàpies, Cuixart, Ponç”, Cobalto 49, núm. 3, 1950.

 

Algunes obres seleccionades per a l’exposició

Perdix Sant Celoni, 38 x 55cm, oli s/tela 1949

Perdix Sant Celoni, 38 x 55cm, oli s/tela 1949

Pantocràtor, 42 x 30cm, tinta s/paper, 1948

Pantocràtor, 42 x 30cm, tinta s/paper, 1948

 

Pintura Dau al Set, 23 x 24 cm, oli s/tela,

Pintura Dau al Set, 23 x 24 cm, oli s/te

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Moments importants de la vida de Cuixart

1948- Creació de la revista i del moviment d’avantguarda “Dau al Set”

1958- Rep el Premi Torres García.

1959- Aconsegueix el màxim reconeixement internacional obtenint el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de Sao Paulo, on van quedar com finalistes Francis Bacon i Alberto Burri i també el Premi de pintura abstracta de Lausanne.

1960/61- És seleccionat per exposicions d’art d’avantguarda en el Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Gallery de Londres i en l’exposició “L’objecte” en el Museu de les Arts Decoratives de París, també en el MOMA de Nova York i en galeries de Japó i Pròxim Orient.

1963- Exposició en el Guggenheim i en la seu de la Unesco. També una exposició col·lectiva a París juntament amb Appel, Ernst, Fautrier, Giacometti, Rauschenberg, Tobey, Miró i Picasso.

1964- Exposició individual a la galeria Bonino, Nova York.

1972- Exposició en el Palau de Congressos i Exposicions a Madrid.

1975- Invitat d’honor de la XIII Biennal de Sao Paulo. Exposició antològica de Dau al Set a la galeria Dau al Set.

1976- Invitat a la Fira Internacional d’Art de Basilea.

1981- Exposició en el Palau de la Unesco a París.

1983- Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Clau d’Or de la Ciutat de Barcelona.

1984- Exposa en el Museu d’Art Nacional de Mèxic i en el Center for the Fine Arts, Miami.

1988- Antològica en Kobe i Tokio, Japó.

1991- Exposició antològica en el Palau Robert de Barcelona.

1995- Antològica en el Centre Cultural de la Villa de Madrid en motiu del seu 70è aniversari.

1998- Es crea la Fundació Cuixart amb seu a Palafrugell.

2000- Concessió de la “Medalla de Oro al mérito en las Bellas Artes” del Ministeri de Cultura. Exposició al Museu Rigaud de Perpignan.

2002- Exposició “Cuixart a Joan Ponç” a Céret. Exposició “Cuixart Geometries” en el Museu del Suro de Palafrugell. Inauguració de la Plaça Modest Cuixart de Palafrugell. Inauguració del Taller Cuixart BCN.

2007- Exposició a la Fundació Vilacasas “Cuixart, el desig de la forma. Mor Modest Cuixart.

Material personal


Joan Brossa i Modest Cuixart

Joan Brossa i Modest Cuixart

 

 

 

 

 

 

 

Modest Cuixart, Joan Ponç i Antoni Tàpies

Modest Cuixart, Joan Ponç i Antoni Tàpies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Modest Cuixart i Antoni Tàpies

Modest Cuixart i Antoni Tàpies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Modest Cuixart i Joan Ponç

Modest Cuixart i Joan Ponç

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Aquestes fotografies no estaran a l’exposició)

 

 

Mayoral

Mayoral, creada el 1989, és una galeria especialitzada en art modern i de posguerra de Barcelona, centrada en els anys 1930-1975.

Els artistes principals que representem són Miró, Dalí i Picasso i, al mateix temps, també defensem i promovem els fundadors del grup artístic d’avantguarda català “Dau al Set”: Ponç, Brossa, Tharrats, Cuixart i Tàpies, així com altres grans artistes que van estar vinculats a Barcelona, com Calder i Chillida.

Duem a terme exposicions dels artistes que representem comissariades i en col·laboració amb les fundacions, associacions i famílies dels artistes que vetllen pels seus llegats. Les exposicions, fruit d’un procés d’investigació, inclouen: conferències, visites guiades amb especialistes i activitats educatives.

La galeria opera a nivell mundial a través de prestigioses fires, i es relaciona amb col·leccionistes, galeries i museus com ara el MoMA, el Museu Picasso, el Museu Thyssen y el Museu Reina Sofía. Mayoral Galeria d’Art és patrocinadora de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Esta entrada fue publicada en Actualidad. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

     

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>