La filosofia de Cuixart va anar més enllà dels estaments socials i els matrimonis polítics: Cuixart es va casar amb la llibertat, per a expressar i crear sense lligams.
Va ser generós. Mai es va deixar portar per un altre impuls que no fos la bellesa, l’admiració per la ciència, el secret de la vida, l’amor per la naturalesa i la filantropia.
El seu romanticisme era palpable, tant que es feia evident amb la necessitat d’expressar-ho mitjançant els seus pinzells. Aquests pinzells  eren els seus amics, l’expressió de la seva mà lligada al pensament i dels quals no es va atrevir mai a tirar com deixalla, sinó als que va dedicar tots els honors i als que enterrava al seu jardí. A la vila de Palafrugell hi ha una plaça amb el nom de Modest Cuixart i en homenatge a aquests pinzells tan estimats.

Cuixart va pintar durant 75 anys i va arribar a crear prop de 3000 obres.Va fer de la seva vida una autèntica obra d’art i és així com ho recorden. La pintura de Cuixart s’integra en l’informalisme i en l’expressionisme abstracte, en ell es distingeixen diferents corrents, com l’abstracció lírica, la pintura matèrica, l’escola de París o l’art brut i sobretot el magicisme plàstic propi de l’obra de Cuixart. Va repartir el seu taller creatiu entre Barcelona, París i la Costa Brava, Girona.
Vinculat al dadaisme, al surrealisme  i l’amor per la màgia, l’hermetisme i l’estima per la llibertat i la terra de naixença són trets característics dels seus valors.

Les seves diferents etapes passen des del magicisme de Dau al Set de finals dels anys 40 a mitjans dels anys 50, a l’experimentació matèrica fins a la meitat dels anys 60, a l’informalisme fins a finals dels anys 70, a una tendència eròtica-màgica de la figura humana que durarà fins a la dècada dels anys 90, quan comença una etapa d’introspecció i fabulació en la naturalesa.

 

Modest Cuixart va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1925. El seu pare es deia Joan Cuixart, va ser metge. La seva mare es deia Maria Tàpies i va tenir un especial do pel dibuix i la pintura. Va tenir tres germanes. La més gran es deia Josefina, la mitjana es deia Anna Maria i la petita es deia Maria Rosa. Ell era una mica més gran que la Maria Rosa però més petit que la Josefina i l’Anna Maria. Quan encara eren molt petits va esclatar la guerra civil. Aquest va ser un temps en què el petit Modest va haver d’amagar-se dels perills. Va ser doncs quan la seva mare l’ensenyà a dibuixar i a pintar. Modest Cuixart va començar de molt petit a pintar. Li agradava tant pintar que un dia amb 10 anys el seu pare li va fer la primera mostra de dibuixos a casa. El petit Modest va penjar a les parets de casa tots els dibuixos que havia fet fins aleshores. Va ser la seva primera exposició d’art i va estar organitzada pel seu pare, Joan. Tot i que quan va acabar la guerra varen ser temps difícils a casa d’en Modest, sempre que podien, feien teatre o llegien poesia i feien jocs de màgia. Al seu avi, Modest, li agradava molt fer jocs de màgia i tant l’avi com el seu pare Joan, sempre que podien, en feien una bona sessió. Però a més en Modest i les seves germanes s’entretenien tocant el piano, fent lectura, pintant i fent anar un petit teatret de fusta que el pare d’en Modest havia construït amb l’ajuda d’un amic tramoia del Liceu. Amb aquesta afinitat amb el teatre i la lectura va treure un do especial per la comunicació i les grans converses i la facilitat per parlar en públic. De jove va haver d’ajudar a la seva mare quan el seu pare es va posar molt malalt i morir de tuberculosis. En aquell temps, la mare d’en Modest, va començar a treballar en un taller fent barrets per senyores. Va acabar l’escola i va accedir a la universitat per iniciar la carrera de medicina. Li agradava molt llegir i compartia bons moments amb intel·lectuals i amb altres artistes com el seu cosí germà Antoni Tàpies. Era una època de forta influència dadaista i marcada també pel surrealisme a la resta d’Europa i seguien aquests autors de manera clandestina. Tot i que va començar la carrera de medicina el que més li agradava era pintar i va decidir que el que ell de veritat volia, era ser pintor. Dos anys més tard, juntament amb el seu cosí Antoni Tàpies van conèixer a altres artistes com ell, amb les mateixes influències intel·lectuals com en Joan Ponç, en Joan Brossa, l’Arnau Puig i en Joan Tharrats amb els que formarien un grup d’artistes amb qui fundarien una revista mensual que es va dir “Dau al Set”, si en la que parlarien d’art i de cultura molt influenciats pels corrents europeus. Aquest grup, conegut pel seu art d’avantguarda, esdevindria un referent molt important per la història de l’art de Catalunya i són conegudes les seves trobades a la Plaça Molina de Barcelona on hi ha una placa que els commemora. En ple franquisme va viure a Paris becat per una missió cultural de l’estat espanyol. Amb Dau al Set tots tenen un estil molt  Mironià, entre tintes i línies i símbols. Va conèixer en Picasso i en Miró, va passar gana a Paris però no va deixar de pintar. A Lyon va treballar en un taller de tints per teixits on va aprendre a dominar el color. Temps més tard i amb l’ajuda de René Drouin les coses varen millorar i va començar a exposar a Paris. Es va casar amb Mariona Goday i va tornar a Barcelona. Es va vincular amb el galerista René Metràs i amb el grup Taüll. Va ser una etapa en què la pintura de Cuixart arriba a ser informalista però també hi ha l’objecte fent tribut a la post guerra i a la veneració per art povera, el collage i l’assemblatge. El grup Dau Al Set no va seguir publicant després de tres anys junts i cada un dels seus membres van fer carrera en solitari. En aquesta època a pintura de Cuixart és fosca, negre amb daurats i metalls, seguint l’escola de l’action painting i l’informalisme més marcat. Modest Cuixart va començar a guanyar premis de pintura, un dels més importants li van donar a Brasil, a la V Biennal de Sau Paulo. Li varen fer encàrrecs com decorats per teatres i altres encàrrecs artístics, va participar en pel·lícules, infinites entrevistes i va adquirir una certa fama. Es va relacionar amb tota mena de gent intel·lectual i reconeguda al món de l’art, artistes de cine, músics, escriptors… Va tenir amistat amb Dalí, amb JV Foix, amb Eugenio amb Baltasar Porcel, Paco de Lucia…. Al llarg de la seva vida va poder viatjar molt, Mèxic, Estats Units, Japó. La seva pintura de cop deixa de ser matèrica, foscor i informalista i de la pintura s’obra la figura i inicia amb ADAN i EVA una etapa on combina l’informalisme amb el grattage, la tinta i els colors suaus, coneguda com l’etapa Rosa. Amb aquesta vida bohèmia es va separar tristament de Mariona Goday. Amb ella tenia tres fills en Marc, la Judit i la Noemí. Així que va haver de marxar a viure sòl amb un aristòcrata que va ser un dels seus millors amics, en Ramon de Batlle a Riudellots de la Selva. En record de la mort de la seva mare, Maria Tàpies, Modest Cuixart fa de la dona una musa i crea una dona amb barrets fantasiosos i surreals en homenatge a la seva mare que va haver de sobreviure amb quatre fills fent barrets a un taller de Barcelona. L’any 1974, va conèixer a Victòria Pujoldevall a Platja d’Aro, la Victòria seria la seva darrera dona amb qui volgué establir-se a Catalunya i es va instal·lar a Palafrugell. Amb ella va tenir un nen, en Joan Cuixart. Va comprar una casa al centre de Palafrugell que es diu “Es Xalet”, una casa antiga i Modernista. Allí, en un costat del jardí va fer-hi construir un taller, el Taller Victòria, dissenyat pel seu fill gran Marc Cuixart que aleshores ja era arquitecte.

La mort d’aquest amic Ramon de Batlle a conseqüència d’un càncer, va provocar en ell una reacció molt intensa, va deixar de pintar durant una llarga temporada i quan va reconciliar-se amb la pintura la seva obra es va veure absolutament violentada per aquesta pèrdua generant una etapa pictòrica de terror i de dolor molt marcada.
En aquest taller que encara es conserva va pintar molts quadres. A Palafrugell es va allunyar de la fama i les celebrities. El seu desig durant aquests darrers anys va ser expressar en llibertat i mostrar la seva imaginació i la seva forma de ser i de pensar a través de la pintura. Aquesta darrera etapa és un retorn a la natura, a l’informalisme, al magicisme plàstic a la matèria en el més pur estil d’un Cuixart madur i aposentat en la tècnica, com deia “es pot notar el color amb la polpa dels dits”. L’addicció a la beguda li va ocasionar una diabetis molt severa i durant molts anys va estar lluitant per evitar perdre la vista. Al taller del pintor hi ha lents i lupes de totes mides però tot i aixi, mai no va voler deixar de fer allò que més li agradava, pintar. No va morir sòl, va ser una persona molt admirada fins al final i la pèrdua d’aquest artista va tenir molt de ressò en la societat catalana. Morir l’1 de novembre de 2007.