DAU AL SET  DEL 1948-1954

Modest Cuixart amb 17 anys inicia la seva trajectòria, fascinat per l’obra de Miró i Picasso.

“L’artista no es pot desfer del passat, forma part de la següent baula, encara que sigui un passat llunyà o un passat recent, cada artista és un món heterogeni que no pot deixar de tenir consciència del que ha vist intuït, llegit o sentit. Sense memòria, l’art no existiria i com l’art totes les activitats humanes, de major menor transcendència. Modest Cuixart ,  Palafrugell 1994

Dau al Set és un grup artístic d’avantguarda de caràcter rupturista, surrealista i dadaista creat al voltant de la revista homònima a Barcelona, el setembre de 1948. 

En nosaltres no hi havia programes, com en el surrealisme, que tenia els seus pontífexs; el programa que teníem era el nostre esperit de trencar els motlles, d’anar endavant, obrir, explicar, amb la pretensió de mostrar al món un nou llenguatge literari i plàstic definit per Cirlot com “Magicisme plàstic”. MOdest Cuixart , extret Biografia Inacabada.

Amb aquest esperit, al  1946, Joan Josep Tharrats editor,  juntament amb Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Brossa i Arnau Puig, formarien Dau al Set.
Adscrit en principi al moviment surrealista fins a convergir en un estil propi, la revista que va vehicular el grup va començar a publicar-se al setembre de 1948 i va deixar de publicar-se en 1956. 
Dau al Set va demostrar ser un grup integrador, no excloent, reflex de l’activitat artística que tenia lloc a Barcelona entre els anys 40 i 50. Al costat dels 6 fundadors trobem el testimoniatge escrit i gràfic de crítics, poetes, pintors, escultors i altres persones del món artístic del moment tant nacional com internacional. Dibuixos de Dalí, poemes de J.V Foix, homenatges a Paul Klee, Picabia, articles i poemes de Joan Eduard Cirlot. També es caracteritza la seva remarcada amplitud d’òptica tant en l’àmbit català, espanyol com a internacional, així com el seu bilingüisme posat que apareixien en un mateix número textos en català, en castellà i en francès ,idioma artístic oficial.
La creació de Dau Al Set, nom que apunta a la reobertura avantguardista de la cultura del país, va significar una altra oportunitat, una finestra a la renovació de les arts plàstiques.
Dau al Set és considerat com un dels primers referents de l’avantguarda artística posterior a la postguerra espanyola.

EPOCA DE PARÍS ; EXPERIMENTACIÓ MATÈRICA, L’INFORMALISME I  POSTGUERRA 

Anys després d’acabar la segona guerra mundial, amb la experimentació matérica, l’art es converteix en un altre supervivent. Els materials usats són al seu torn part dels objectes que van quedar sense amo a la ciutat de Barcelona. Amb el autre art se’ls hi atorga, als objectes,  un nou dret, ser part de l’altra història, la història de l’art de postguerra. Modest Cuixart dóna vida a les seves obres amb postals velles, objectes en dessús  que amb un gest de creació els ennobia dintre de l’obra.

Es una etapa marcada per la fascinació per les “textures”, pel sentit de materialitat d’una substància, la seva suavitat o aspror, la seva transparència o densitat i les seves formes vetllades.
Amb l’obra Suite  va guanyar el premi internacional de pintura a la V biennal de Sao Paulo, l’any 1959.
Lyon va treballar en un taller de tints per teixits on va desarrollar el color. Temps més tard i amb l’ajuda de René Drouin va començar a exposar a Paris. Es va vincular amb el galerista René Metràs i amb el grup Taüll. Va ser una etapa en què la pintura de Cuixart arriba a ser informalista però també hi ha l’objecte fent tribut a la postguerra, l’art povera, el collage i l’assemblatge. En aquesta època la pintura de Cuixart és fosca, negre amb daurats i metalls, seguint l’escola de l’action painting i l’informalisme més marcat.

Més enllà del ciment, de la pols de marbre, de la terra, dels trossos de drap i dels filferros com a univers plàstic del miserabilisme al qual havia arribat l’abstracció, s’encolaven objectes sencers com a nines, un paquet de cigarrets o fins i tot una sabata, en senyal de la màxima experimentació creativa, de la mateixa manera que Picasso i Braque havien fet collages cubistes amb paper de diari, cartó i hules estampats en la primera dècada del segle XX. En aquest mateix món del collage, la galeria René Metrás va editar en 1963 una carpeta feta per Girald Miracle en la qual Cuixart havia encolat un tros de cordó amb un grafisme negre al costat d’un poema de Brossa que deia “No t’equivoquis, és el vent que colpeja la porta “, eren antecedents d’una expressió creativa que s’estendria en l’obra d’altres artistes. La inèrcia cíclica de l’art es tornava a demostrar d’una generació a una altra.

FIGURA, DESIG DE LA FORMA I  DELIRI, 1974 AL 1986

La seva pintura deixa de ser matèrica, foscor i informalista i de la pintura s’obra la figura i inicia amb ADAN i EVA una etapa on combina l’informalisme amb el grattage, la tinta i els colors suaus, coneguda com l’etapa Rosa. Època d’un gran equilibri formal i tècnic, on Cuixart ens demostra la seva gran habilitat per a fer coincidir, amb molt mestratge, dos pols oposats, és a dir: la fortalesa i contundència de la matèria que representa la seva part masculina i el dibuix elegant i subtil que representa la seva part més femenina.

Amb el  record de la mort de la seva mare, Maria Tàpies, que va haver de sobreviure amb quatre fills fent barrets a un taller de Barcelona. Modest Cuixart fa de la dona una musa i crea “les dones amb barrets” fantasiosos i surreals. 
Amb un fort contrast de color s’inscriu dins del “magiscisme plàstic”, trencant amb les normes informalistes de la figura.
Es demostra, la capacitat que té Cuixart, per des de la figuració arribar a l’abstracció a través de la figura humana.
La dona, en l’obra de Cuixart, juga un paper iconogràfic molt important. En la seva recerca de la bellesa i de la perfecció realitza centenars de quadres amb diferents tècniques i suports sobre aquest tema: la dona.Tema que va anar derivant cap a una exploració de l’interior del personatge que pintava. Cuixart furgava dins mateix de la feminitat i les seves obres es van omplir de símbols.
Però no només es va limitar a pintar rostres femenins, sinó que els rostres masculins també estan presents. Homenatges a personatges concrets, projeccions d’altres personatges imaginaris, formen part del seu món.
Amb un increïble poder d’imaginació, va elaborant els retrats, busts fragmentats que se sostenen en una atmosfera densa de sentiments i emocions per a arribar a la més pura abstracció i deliri.

Els rostres femenins despengen les ales de plomes
d’uns àngels ignots, mentre la sang descolorida
dels insectes dóna a la mà el sentit precís de la línia.
No fa falta que endevini l’home una nova destinació, ni consumeixi
el temps en il·lusions acadèmiques, ja que el retorn dels déus
no és més que l’ombra d’un càntir negre ple de maduixes clares.
Si la boca sorrenca de la platja baveja dolça aigua salada
la lluna per la seva part mossegarà
 el sexe dormit de les verges.
Les dones portaran tocats com a entranyes ardents, vegetals
en foc com a cabells entrellaçats amb plomes,
instints i actes de fer i desfer.
El somriure del mugró que sobresurt provoca la carícia dels llavis
a l’una que els ulls desapareixen en la mirada.

Declaració de principis de Modest Cuixart, Agost de 1974.

INTROSPECCIÓ A LA NATURA, EL RETORN DE LA MATÈRIA.1986-2017.

 Amb aquesta etapa obrim les portes del veritable Cuixart, que en la seva última època consolida el seu mestratge i que aquesta és al seu torn la cara oculta de l’obra de Modest Cuixart: el pintor, el pensador, l’intel·lectual.
Obres on hi representa a Pèricles o a Aristòtil, l’àtom, el fractal, el simbolisme, l’univers, els elements fonamentals i de nou, la matèria i l’abstracció.
La gran austeritat és el mitjà pictòric que en l’última època de la seva vida condicionarà el seu treball: dir tot amb poques paraules.
En gairebé tota la seva obra, l’artista tanca el seu cicle vital. I és la prova fefaent que la pintura moderna, abstracta o informalista és pura filosofia i pensament intel·lectual. Darrere de l’obra hi ha un pensador i en aquest cas un lliure pensador, intel·lectual, pioner i un clar referent per a les futures generacions, com ho van ser per a ell els seus antecessors Picasso, Miró o Paul Klee.
Després de gairebé 75 anys d’intens i fructífer treball professional Cuixart ens deixa un bell llegat, immens i excepcional, un regal per a la vista i el pensament.
El seu desig durant aquests darrers anys va ser expressar en llibertat i mostrar la seva imaginació i la seva forma de ser a través de la pintura. Aquesta darrera etapa és un retorn a la natura, a l’informalisme, al magicisme plàstic a la matèria en el més pur estil d’un Cuixart madur i aposentat en la tècnica, com deia;

“es pot notar el color amb la polpa dels dits”

MODEST CUIXART , UN TOMB PER LA VIDA

En el segle XXI, els conceptes científics estan a l’abast de molts i això permet fer una revisió de l’obra amb noves pautes que ens portaran a descobrir a l’artista com un ésser filosòfic on la ciència és en bona mesura la musa i d’on parteix de la seva font d’inspiració. Per això es planteja, des de la base més elemental, una relació d’obres lligades als principis de la física i la química. On hi posa l’accent en els elements fonamentals: foc, terra, aire, aigua, àtom i fractal. Modest Cuixart és un d’aquests artistes que han contribuït a la divulgació del coneixement científic, encara que no sigui la seva activitat formal, a través de les seves obres d’art.
Igual que Jules Verne, que interessat pels avanços científics i tecnològics del seu temps va arribar a ser un visionari en la literatura, Modest Cuixart ho va ser en l’art.