Una estimada església catòlica de Santiago, Xile, esdevindrà un santuari nacional de Nostra Senyora de Fàtima, oferint una nova vida a l’estructura històrica que va patir atacs amb incendis l’any 2020. Un nou projecte de restauració, amb un cost d’uns 5,4 milions de dòlars, finançat mitjançant donacions, intentarà recuperar la grandesa de l’edifici i els vitralls greument danyats, inspirats en Sainte-Chapelle de París.
La parròquia de San Francisco de Borja es va aixecar entre 1872 i 1876, segons un projecte de l’arquitecte britànic Hovender Henry. L’església va funcionar com a capella de l’Hospital San Borja, enderrocat als anys setanta, i era gestionada per les Dones de Caritat de Sant Vicenç de Paul. Construïda en estil neogòtic, l’església —llavors batejada com a Cor Sagrat de Jesús— presentava vitralls i una rosassa encarregada a l’afamat Atelier Dagrant de Burdeus, França.
Són els vitralls amb signatura més antiga de Xile; aquesta forma d’art religiós amb vitralls va arribar a Amèrica Llatina després que la regió obtenia la seva independència d’Espanya a principis del segle XIX. “Els països emergents volien projectar modernitat; part d’això consistia en modificar les ciutats amb una nova arquitectura, i aquesta arquitectura incorporava vitralls,” explica a The Art Newspaper Andrea Araos, coordinadora de projecte del Centre Llatinoamericà per als Vitralls.
El 1967 es va anunciar la demolició de l’Hospital de San Borja i de la seva capella com a part d’un projecte de reurbanització de la zona. L’assessorament de la facultat d’arquitectura de la Universitat de Xile va aturar la demolició de l’església; l’edifici va passar posteriorment a la cura de la policia nacional el 1975 i, més tard, va rebre el nom de San Francisco de Borja.
Protestes a nivell nacional
L’església va ser durant dècades utilitzada per a les noces dels policies i per al baptisme de les seves filles i fills, fins que les protestes socials van provocar un incendi que va danyar els 38 vitralls famosos de l’església al gener de 2020. Un segon incendi relacionat amb les protestes, l’octubre d’aquell mateix any, va danyar la teulada, l’altar, l’absis i la nau.
Les protestes van començar l’octubre de 2019 en resposta a l’encariment exponencial del cost de la vida. Les esglésies eren un objectiu fàcil per a vandals, ja que s’ensorraven ràpidament; d’altres edificis resistien més al foc.
Com que no hi havia fons per a la restauració, la policia la va cedir al govern xilè. L’església ha quedat danyada durant anys. Però al maig, el Ministeri d’Actius Nacionals va atorgar a l’Arquidiòcesi de Santiago una concessió gratuïta de 30 anys per finalment restaurar-la. L’Arquidiòcesi ara té plans de transformar l’església en un santuari de Nostra Senyora de Fàtima.
“La restauració de l’església contribuirà a la vida del barri i a la comunitat,” diu a The Art Newspaper Álvaro Chordi Miranda, bisbe auxiliar de Santiago. “No hem d’oblidar les seves arrels com a església d’un hospital. Vam estudiar la possibilitat de crear un santuari dedicat a Nostra Senyora de Fàtima, associada a la reconciliació i la pau. Algunes persones ja han donat diners en conèixer la notícia.”
L’Arquidiòcesi té previst llançar aquest any una convocatòria d’arquitectura per al projecte de restauració del nou Santuari Nacional de Nostra Senyora de Fàtima a la Parròquia de Sant Borja. El santuari inclourà una imatge de Nostra Senyora de Fàtima donada a Xile pel Santuari de Fàtima de Portugal.
“La imatge va recórrer tot el país durant la pandèmia, visitant llars i parròquies amb una molt bona acollida,” diu Carlos Maillet Aránguiz, director del concurs d’arquitectura i assessor de l’Arquidiòcesi de Santiago. “Com a resultat, romandrà permanentment a Xile.”
Projecte alineat amb la UNESCO
Encara no és definit si els vitralls històrics de l’església seran reemplaçats. Maillet voldria recuperar el que s’ha salvat i reinterpretar el que falta, mentre que Araos considera que és impossible restituir el que hi havia i que els danys són irreparables.
L’església s’aixecà amb una maçoneria de maó, i “també té barres de ferro, cosa que explica per què les parets van aguantar bé durant els atacs”, diu Maillet. “És el que es coneix com a maçoneria reforçada.”
El projecte de restauració, que ocupa uns 2.500 m², està alineat amb les directrius de la UNESCO per a la protecció del patrimoni cultural. Segueix la conservació de dues esglésies del segle XIX situades a prop que també van ser objecte d’atacs incendiaris en 2019 i 2020. La primera en reobrir va ser l’Església de Veracruz, erigida a la dècada de 1850. La seva veïna de 1879, l’Església de l’Assumpció, va reobrir al maig de 2025.
“El fet que siguem oberts dóna als veïns la sensació que tot està en ordre,” diu Ana Bermúdez, qui treballa a l’Església de l’Assumpció. “La gent no ve només a pregar. El club de persones grans s’hi reuneix, i tenim tallers i altres activitats. Per al barri, estar obert és com una lluminària encesa.”
L’Església de San Francisco de Borja també manté una estreta relació amb el seu barri. “Són una comunitat que vol recuperar l’església per a finalitats religioses,” diu Maillet. “Els veïns i les seves famílies han estat connectats a aquest espai durant tota la vida. I la policia va cuidar de l’església durant molts anys, així que ells també en són part de la comunitat.”
