Són una parella riallera que gaudeix d’un moment tranquil al seu pati — o estan jugant a un joc d’alcohol que podria conduir a l’embriaguesa i a la disbauxa?
El retorn d’un soldat que havia estat esborrat al centre d’una pintura del segle XVII del mestre holandès Pieter de Hooch ofereix una nova interpretació de l’obra clàssica, que ara es pot veure al Mauritshuis de La Haia.
Quan els restauradors van començar a treballar en A Man Smoking and a Woman Drinking in a Courtyard (aproximadament 1658-60) sabien que un soldat que se situa just al cor de la pintura havia estat pintat fora en alguna etapa de la seva història. Una altra versió de la pintura, titulada A Dutch Courtyard i que es troba a la National Gallery of Art de Washington, DC, encara conté aquest soldat amb el rostre vermell.
Així, les restauradores holandeses Sabrina Meloni i Abbie Vandivere, van decidir per primera vegada tornar a pintar el soldat al llenç del Mauritshuis, usant una tècnica que fa que el seu treball sigui reversible.
“Els homes desafien la dona a un joc d’alcohol—això és l’assumpte de la pintura,” va afirmar Meloni en un comunicat de premsa. Afegeix, no obstant això, que la descoloració de la resta de la pintura va afectar la manera com s’abordava la tasca. “En els últims 360 anys, els pigments de la pintura s’han desgrogat parcialment. Per això vam optar per una descripció del soldat més discreta i menys detallada [per ajudar la figura a fondre’s].”
La pintura neerlandesa ha estat renombrada Figures in a Courtyard.
Judith Niessen, cap de col·leccions i recerca al Mauritshuis, explica a The Art Newspaper com la restauració canvia la manera en què es pot llegir la pintura.
“Amb només l’home i la dona a la taula, la pintura sembla molt més innocent que amb la presència del segon home,” diu ella.
“On ella només bevia una copa de cervesa abans, ara és molt més evident que estan jugant a un joc d’alcohol, on ella s’està bevent la copa de passar i els dos homes no. [És] ara molt més moralista, cosa que era la intenció de De Hooch.”
Tornar a incorporar la figura central, tal com constaten ella i els restauradors, també retorna l’equilibri físic de la pintura.
El Mauritshuis va fer una investigació extensa sobre la pintura, però no va poder respondre a qui havia retirat el soldat de l’obra i per què. El museu diu que sens dubte no fou De Hooch qui ho havia fet, tot afegint que és possible que un propietari posterior volgués fer la pintura més “única”, o que la figura fos pintada sobre perquè els soldats ja no eren figures quotidianes a la societat o que a algú simplement no li agradaven. Un catàleg de la pintura a la John Smith Gallery de Londres l’any 1833 la descrivía sense el soldat.
En els últims anys s’ha prestat més atenció a De Hooch, qui, igual que Vermeer, era un pintor de la ciutat de Delft i era especialment conegut per la manera com retratava la seva arquitectura, interiors i la vida quotidiana.
Les conductes immorals són freqüentment retratades a l’art neerlandès d’aquest període, encara que hi ha debat sobre si el públic comprador estava més interessat en un missatge moralitzant o en les activitats impies en si.
