Les restes d’un hospital del segle XVI i de la seva església contigua han estat trobades al districte històric de la capital peruana. El Programa Municipal per a la Recuperació del Centre Històric de Lima (Prolima) va anunciar el descobriment d’una part de l’Hospital i l’Església de l’Esperit Sant al jardí del santuari de Santa Rosa de Lima, la primera santa catòlica nascuda a les Amèriques.
“Mentre realitzàvem tasques de manteniment en un dels jardins exteriors del santuari, vam decidir emprendre una recerca arqueològica, perquè sabíem que allí s’havien alçat anteriorment l’Església i l’Hospital de l’Esperit Sant, i les vam trobar!” diu Luis Martín Bogdanovich Mendoza, director general de Prolima, a The Art Newspaper. “L’existència mateixa de l’església ha estat el descobriment més gran per a l’estudi de la història de l’art.”
A mitjan segle XIX, el temple tenia poca activitat religiosa i, posteriorment, va ser desacralitzat. Els seus retabuls van ser traslladats a l’Església del Sant Crist de les Meravelles, també al districte històric de Lima. “Podem més endavant elaborar dibuixos de com hauria pogut ser l’interior de l’Església de l’Esperit Sant,” diu Bogdanovich.
L’any 1573, el mercader grec Miguel de Acosta va fundar l’hospital per atendre els mareants (mareantes) i les seves famílies. L’institució va començar a funcionar l’any 1581, i cada habitació tenia un petit altar. Els malalts podien escoltar la missa des dels llits cada diumenge i en dies festius. També hi havia una capella amb un altar, ja que els hospitals de l’època colonial disposaven de les seves pròpies esglésies.
“L’hospital tenia dues fonts de finançament. Els vaixells que sortien del port d’El Callao pagaven una quota basada en el tonatge i la ruta, i l’altra font procedia dels salaris dels mariners. Crec que se’ls cobrà un 5%. Era una mena d’assegurança de salut privada,” va dir en una xerrada recent organitzada per Prolima l’arqueòleg Diego Pariona Espinoza.
Durant les excavacions, arqueòlegs de Prolima van trobar un paviment de pedra amb un patró en espiga a l’entrada de l’hospital, sòls de maó i parets de l’església construïdes amb pedres de riu. Sota el paviment de l’església, s’han localitzat enterraments en nics que contenien diverses persones. Els mariners que havien mort a l’hospital podrien ser enterrats allà sense haver de pagar les despeses del servei fúnebre.
Altres descobriments inclouen rajoles valencianes del segle XVIII. “València va ser un important exportador de rajoles i tèxtils durant l’època colonial espanyola,” diu Bogdanovich. “Moltes rajoles d’allí van arribar a Lima.”
El lloc, que ha patit sismes al llarg dels segles, estava connectat al mar a través de la sanitat i l’educació. Va ser utilitzat per diverses institucions tant durant l’època colonial com després de la independència del Perú d’Espanya el 1821. L’any 1817, l’Acadèmia Nàutica Reial de Lima va començar a operar a l’edifici de l’hospital, seguit de l’Escola Naval Central. Altres institucions, com l’Escola d’Enginyers, van utilitzar l’espai fins a la dècada de 1940, quan va ser enderrocat.
L’hospital es trobava al carrer de l’Esperit Sant, actualment conegut com Jirón Callao, al centre de Lima. La ciutat, fundada l’any 1535 pel conquistador espanyol Francisco Pizarro, va ser una de les més importants d’Amèrica del Sud. Com a capital del Virregnat del Perú durant l’època colonial, era un centre polític, administratiu, religiós i econòmic conegut com la Ciutat dels Reis. El 1991, la UNESCO va declarar el seu centre històric lloc del Patrimoni Mundial.
El públic podrà visitar les restes arqueològiques a partir del 24 d’agost, aniversari de la mort de Santa Rosa, patrona de la ciutat. “Es diu que Santa Rosa va curar els malalts, i l’Hospital de l’Esperit Sant era al costat de la seva casa,” diu Bogdanovich. Santa Rosa era membre de la Tercera Ordre de Sant Domènec a Lima. Va morir el 1617, als 31 anys.
Les restes humanes trobades sota l’església i l’hospital no estaran exposades, segons Bogdanovich. “En canvi, mostrarem una exposició de tipus museu amb ossos de resina perquè els visitants puguin tenir una idea dels enterraments.”
