Fa més de 6.000 anys, pagesos de la Bretanya, a l’oest de França, van aixecar al voltant de 3.000 pedres en fileres allargades que s’estenen per més de 4 km a través del que avui és la ciutat de Carnac. Aquests constructors s’asseguraren de colocar pedres més curtes a la banda est de l’equipament i les més altes a l’oest, algunes d’elles gairebé de 4 metres d’altura, i en van alçar d’altres en formes d’enclavaments semicirculars i rectangulars. També van construir fogars al costat de les formes irregulars de granit de les pedres, potser per cuinar o simplement per il·luminar, i van enterrar els seus morts sota munticles de terra i tombes megalítiques al llarg d’aquest paisatge sagrat.
Però quina significació tenien les misterioses pedres dretes de Carnac per a aquests primers constructors? Eren una manera de vigilar els moviments del sol i de la lluna? Un calendari col·lossal? O eren, segons una llegenda del segle XVII, els cossos petrificats de soldats. Per als arqueòlegs que intenten comprendre el lloc, cada nova peça de l’enigma podría ajudar a oferir una resposta.
Aquest misteri ha perdurat durant molt de temps, en part perquè s’ha excavat molt poc a Carnac en comparació amb la resta de jaciments d’aquesta importància. Persones van dur a terme excavacions esporàdiques abans del segle XX; i fins i tot llavors, excepte per les investigacions arqueològiques de les dècades de 1920 a principis dels 1940, l’objectiu principal havia estat conservar i protegir. La seva transcendència mundial es va consolidar el 2025 quan els Megalits de Carnac i de les costes de Morbihan van ser inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Ara, en escriure a la revista Prospecció Arqueològica, Guillaume Bruniaux de la consultoria arqueològica ArchéoSolution i els seus companys ofereixen una visió de fins a quin punt encara queda per desvetllar a Carnac. Fent servir tècniques geofísiques per observar sota la superfície, l’equip va cartografiar una àrea al voltant de 2,5 hectàrees i va revelar la presència de pedres dretes enterrades (incloses alineacions curtes més enllà de la zona ja investigada), munticles funeraris i forns de pedra per cuinar. A més de demostrar que el lloc és més ampli del que s’escrivia, aquests nous descobriments esperen proporcionar noves idees sobre els constructors megalítics.
Misteris monumentals des d’Orcades fins a Malta
Misteris llargs i persistents acompanyen els monuments megalítics arreu d’Europa, des d’Orcades fins a Andalusia i de Stonehenge fins a Malta. Entendre per què els europeus prehistòrics van decidir aixecar estructures de pedra tan immenses ha estat durant molt de temps una meta dels arqueòlegs, i les investigacions segueixen revelant llocs i obres d’art fins ara desconegudes.
A l’Andalusia meridional, per exemple, un equip ha estudiat recentment les necròpolis megalítiques del riu Fardes, segons una recerca publicada a Archaeological Prospection. Aquesta extensa regió està plena de llocs prehistòrics, però molts d’ells encara no queden registrats, un problema agreujat per un relleu difícil, ple de valls i ravines. Això va portar Juan Antonio Cámara Serrano de la Universitat de Granada i els seus companys a cartografiar la zona mitjançant LiDAR (detecció de llum i rang) i drons pilotats a distància, que els permeten enregistrar el paisatge des del cel. Fent servir aquesta tecnologia, l’equip va identificar 40 anomalies, que després van visitar al terreny. Les seves conclusions preliminars indiquen que la meitat d’aquestes anomalies eren efectivament llocs arqueològics, incloent munticles funeraris, estructures de pedra i un assentament fortificat.
Mentrestant, un equip dirigit per Ivona Dlábiková de la Universitat Tècnica d’Ostrava a la República Txeca ha publicat a la revista npj Heritage Science la seva recerca sobre pedres dretes gravades descobertes per primera vegada el 1988 a la ciutat de Holíč, Eslovàquia, quan s’estava construint un edifici d’apartaments. S’han desenterrat més de quaranta megalits, dels quals 21 posteriorment van ser reergits a prop d’un castell.
Gairebé tots els megalits presenten una gran erosió, així que l’equip va utilitzar la lasergrametria 3D i altres mètodes sobre tres de les pedres per revelar i reconstruir les seves gravacions esborrades. Dues d’elles destaquen: en una pedra apareix una figura humana que sosté una eina; l’altra mostra la forma d’un animal. Ambdues figures van acompanyades de cercles concèntrics. Els investigadors remarquen que aquests motius presenten similituds estilístiques amb l’art neolític trobat a Itàlia, França i Escòcia. I conclouen que el lloc pot ser un exemple poc considerat de la cultura monumental neolítica a Europa central — una Àrea on poques esquerdes megalítiques han estat identificades.
A tota Europa, els constructors megalítics no van deixar escrits per explicar les seves construccions, ni guies per ajudar-nos a interpretar els seus símbols i motius gravats. Les seves intencions romanen obscures. Però, tal com si s’empaties una gran pedra, cada monument descobert i cada obra examinada ens acosten una miqueta a entendre els seus assoliments colossals.
