L’estudi Wulz a Trieste, Itàlia, va acollir tres generacions de fotògrafs: Giuseppe Wulz, que va obrir l’estudi a la dècada de 1860; després el seu fill Carlo; i entre 1928 i 1981, les filles de Carlo, Wanda i Marion. Aquest mes, una exposició a la Estorick Collection de Londres, Wanda and Marion Wulz: Avant-garde Photography in 20th-Century Italy, és la primera fora d’Itàlia que explora la història d’aquesta parella fascinant.
L’exposició abastarà des de fotografies familiars fins a retrats professionals de l’estudi, amb especial èmfasi en les autopercepcions de dones emancipades durant el període d’entreguerres. Les obres provenen íntegrament de l’arxiu Wulz de la Fondazione Alinari per la Fotografia, que és una de les empreses fotogràfiques més antigues del món.
La varietat de peces a l’exposició és possible gràcies a un projecte recent d’inventari, restauració i digitalització, que va començar el 2023 com a primera reorganització de l’arxiu de l’estudi de fotografia Wulz (que comprèn negatius, tiratges i documentació arxivística). Descobrir fotògrafes dins de l’arxiu Alinari ha estat una prioritat institucional des del 2020, i per això es va donar prioritat als 5.165 negatius de Wanda i Marion Wulz. El projecte va ser possible gràcies a subvencions de la Fondazione CR Firenze i de la Calliope Arts Foundation, dedicada a augmentar la conscienciació del públic sobre les aportacions de les dones a les arts a Florència i Londres. Tot l’arxiu ja està disponible en línia.
Aquesta mirada renovada va revelar les diferències entre les dues germanes, que treballaven conjuntament i compartien una única càmera (fins i tot les atribucions poden resultar desconcertants per als historiadors). Wanda va ser més experimental, especialment després de la seva reunió el 1932 amb el fundador del moviment futurista, Filippo Tommaso Marinetti. Aquesta vinculació ha atrehit encara més l’atenció acadèmica i popular cap a ella. Una de les obres que va presentar a la National Exhibition of Futurist Photography a Trieste en 1932, I + Cat, que sobreposa una foto d’un gat a la seva pròpia cara, és especialment coneguda.
Els interessos de Marion s’inclinaven més cap al periodisme gràfic. Va documentar escenes significatives durant la Segona Guerra Mundial des de les finestres del Palazzo Hierschel, on s’ubicava l’estudi. «Wanda va ser una figura capdavantera de la fotografia futurista», diu Claudia Baroncini, directora de la Fondazione Alinari, però també «era important per a nosaltres donar a conèixer la importància de Marion».
• Wanda and Marion Wulz: Avant-garde Photography in 20th-Century Italy, Estorick Collection, Londres, 16 de setembre–20 de desembre
