Un nou centre cultural s’obrirà a Accra, Ghana, aquest octubre. Si Hene, situat en un antic edifici d’una antiga fàbrica farmacèutica reformada, es presenta com el primer centre cultural de Ghana basat en el sistema de socis a la seva capital. La seva inauguració tindrà lloc durant la Setmana Cultural d’Accra d’aquest any (29 d’octubre – 2 de novembre), organitzada per Gallery 1957.
Els socis tindran accés a recursos, entre els quals hi ha una biblioteca de referència cultural i un laboratori d’arxiu, que acull imatges de fa dècades, diaris, segells, teixits, documents i llibres, incloent edicions originals sobre la cultura i la història ghaneana, africana i de la diàspora. L’espai també comptarà amb programacions regulars per afavorir les visites de retorn.
Més enllà de l’espai físic, també s’hi accedeix a recursos com articles acadèmics, conferències i kits d’eines a través d’un portal en línia, basat en investigacions aportades per professors, universitats i institucions que mantenen una relació de treball amb la fundadora del centre, l’artista ghano-estatunidenca Rita Mawuena Benissan. “Si Hene és un espai on els socis poden endinsar-se en la cultura. Aquesta és, per a nosaltres, la nostra frase representativa,” diu Benissan al The Art Newspaper.
El centre és el següent capítol de la fundació Si Hene, fundada per Benissan l’any 2020 per arxivar i preservar el patrimoni cultural de Ghana. D’alguns d’aquests materials se n’han cedit com a donacions, i d’altres han estat adquirits per Benissan, alguns a través de la plataforma de vendes en línia eBay, a la qual ella descriu com la seva pròpia restitució.
Els socis seran cobrats amb quotes mensuals o anuals, en diferents nivells per a persones, organitzacions i aliances institucionals. Benissan va optar per aquest model per convertir Si Hene en un “centre cultural autosustentable” que no depengui de subvencions, que han estat la principal font de finançament de la fundació durant els darrers sis anys.
“Moltes de les institucions de Ghana depenen de subvencions i del finançament governamental, així que quan deixen d’arribar, què passa amb la institució?” diu Benissan. Citant models de negoci i les fonts de renda d’institucions culturals occidentals amb les quals va créixer, va decidir provar de fer el mateix a Ghana. Benissan va fer un estudi de cas sobre les persones que podrien estar interessades i va establir tres nivells: joves custodis, custodis i custodis veterants. L’objectiu és comptar amb almenys 300 socis durant el primer any.
Si Hene significa “Enstoolment” en la llengua ghaneana Twi, que és la cerimònia tradicional d’Àfrica Occidental utilitzada per investir un rei, cap o mare reina en el poder. Va començar com a projecte de postgrau de Benissan, on compartia imatges, pel·lícules i artefactes sobre la cultura i el patrimoni reials de Ghana en museus o col·leccions occidentals a Instagram. Des de llavors, Benissan ha treballat amb organitzacions com el National Museum of Ghana, la James Barnor Foundation, amb seu al Regne Unit, i la Open Society Foundation dels EUA en tallers, programació cultural i arxiu.
Fa poc, Si Hene va completar la seva edició més recent de la beca Custodians of Culture, un programa de 17 setmanes de “formar la propera generació de guardians del patrimoni ghanià a través d’un arxiu ètic i centrat en la comunitat”, segons la pàgina web de la fundació. Al setembre, s’iniciarà el projecte Living Structures, de 18 mesos, que té com a objectiu documentar i preservar digitalment les fortaleses i castells de Ghana i les comunitats que les envolten. Aquest projecte és recolzat per les National Archives del Regne Unit com a part del seu projecte Passage, una iniciativa de recerca sobre el tràfic d’esclaus transatlàntic.
