En una indústria amb poques regulacions, el món de l’art té una obsessió peculiar pel control del clima. Basant-se en una recerca de la dècada dels setanta destinada a oferir intervals de temperatura i de humitat relativa per als museus de Londres, les guies es van convertir en la norma a tota la indústria. Durant dècades, professionals codificaren un rang climàtic de més o menys 2°C i un rang de humitat relativa de més o menys 5%, integrant aquests números en les pràctiques dels museus i en acords de préstec al món sencer, aplicant-los a institucions en entorns molt diferents de Londres. En anys recents, això sí, els professionals han començat a posar una travessa a aquests estàndards estrictes, citant factures energètiques altes, un desig global de reduir l’impacte ambiental del sector cultural i una creixent demanda de centrar la cura de la col·lecció per sobre de guies generalitzades.
Els passos per reavaluar el control climàtic han estat en marxa durant més d’una dècada. El 2015, el grup Bizot de directors de museus internacionals va emetre noves recomanacions anomenades Bizot Green Protocol, que va ampliar els rangs de temperatura i humitat relativa. Aquestes van ser actualitzades de nou el 2023, fomentant un enfoc més adaptable en lloc d’insistir en números constants.
Tot i això, les institucions segueixen donant prioritat als números i molt sovint fan servir les directrius dels anys setanta. “La gent encanta els números—els números ens ajuden a prendre decisions,” diu Caitlin Southwick, conservadora i fundadora de Ki Culture, una organització sense ànim de lucre que ajuda les institucions culturals a aconseguir pràctiques sostenibles. “Els professionals potser no volen trencar el joc, però el protocol Bizot actualitzat diu específicament que no recomana reemplaçar un conjunt de números per un altre; són en canvi recomanacions per a enfocaments a mida basats en l’objecte, l’edifici, l’entorn i la recerca recolzada per la ciència.”
Tot i que el món artístic és lent a adaptar-se, la necessitat de replantejar les directrius de control climàtic és clara. Els sistemes de calefacció, ventilació i climatització (HVAC) sovint representen del 60% al 70% del consum energètic d’un edifici museístic, comportant grans petjades de carboni i factures energètiques altes. Les normes climàtiques s’escriuen en els acords de préstec, exigint a les institucions prestatàries mantenir rangs específics. Si el sistema HVAC d’un museu no pot suportar aquests rangs, poden quedar excloses de préstecs, afavorint encara més la manca d’igualtat en l’accés i la programació.
Tot i això, progressos, però, s’estan produint. Al març, cinc institucions de Los Angeles van anunciar el seu compromís de destacar col·lectivament el Bizot Green Protocol. Formades pel Getty, el Hammer Museum, Hauser & Wirth, el Museum of Contemporary Art i el Los Angeles County Museum of Art, aquest compromís amplía la iniciativa PST Art més recents del Getty, Art & Science Collide, que va veure la creació d’un Climate Impact Program impulsat per l’artista Debra Scacco i la consultora climàtica Laura Lupton.
«El panorama museístic del sud de Califòrnia és crític perquè està en la primera línia de tantes discussions climàtiques dins d’un marc de resiliència i planificació davant desastres», diu Lupton. «El comtat de Los Angeles és la regió més en risc segons la Federal Emergency Management Agency, a causa del gran risc d’incendi forestal, sequera, sisme i altres factors de resiliència social. Les experiències vivencials dels efectes de la crisi climàtica són palpables i immediatament perceptibles, i s’estan filtrant dins les parets dels museus.»
Crear un consorci ajuda les institucions a exigir responsabilitat entre elles, a compartir informació i a avís per a la indústria que un progrés col·lectiu és possible. “La confluència del grup és el pas que falta per a un punt d’aiguabarreja a tota la indústria, on hi ha l’acord que guies més àmplies i enfocaments recolzats per la ciència sobre el control climàtic es troben ja com a estàndard”, diu Lupton.
Difusió de la paraula
Altres col·lectius que replantegen el règim de control climàtic estan emergint arreu d’Amèrica del Nord. A través del seu programa Getting Climate Control Under Control, Southwick ha treballat amb museus i fundacions per actualitzar les seves directrius, incloent el Portland Museum of Art de Maine, que va implementar rangs Bizot actualitzats i va aconseguir estalvis energètics al voltant del 9,5% durant el període de prova. De la mateixa manera, el Royal Ontario Museum de Toronto va aprofitar el temps del programa per planificar futures operacions mentre s’empren un projecte d’expansió.
La Art Bridges Foundation, una organització sense ànim de lucre amb seu a Arkansas que dóna suport als museus amb préstecs d’art per augmentar l’accés a les col·leccions, també va participar en el programa i va actualitzar els acords de préstec per a 25 museus. Algunes institucions van optar per rangs Bizot més amplis, destacant que els rangs són punts de partida que poden ampliar-se segons l’objecte i les necessitats de l’edifici, mentre d’altres van adoptar una clàusula de confiança mútua.
«Estem més disposats a col·laborar amb socis per acceptar fluctuacions més grans de temperatura i humitat per als objectes en préstec», diu Gretchen Dietrich, directora executiva de l’Utah Museum of Fine Arts, que va treballar amb Art Bridges i Southwick per actualitzar els seus acords de préstec. «Anteriorment exigíem controls d’humitat amb més o menys 5%, cosa que és un repte per a gairebé qualsevol organització artística a l’oest dels EUA.» L’any vinent, 30 museus més participaran en el programa Getting Climate Control Under Control.
A mesura que els canvis es difonen a la indústria, també es pública més informació. Aquest estiu, l’organització sense ànim de lucre Environment and Culture Partners (ECP) va llançar l’eina Min/Max, dissenyada per mostrar a les institucions com els canvis en els seus rangs climàtics podrien afectar les factures energètiques i les emissions de carboni, permetent als usuaris introduir informació com el tipus de sistema HVAC, la regió climàtica i les especificacions de l’edifici.
Tot i que l’eina Min/Max pot ajudar a millorar les operacions, també pot ser útil per a la recaptació de fons per a iniciatives climàtiques. “Va ser fa uns cinc anys quan ens vam adonar que és difícil defensar un canvi sense dades brutes,” diu Sarah Sutton, cofundadora i directora general de l’ECP. “Això és especialment important per a la direcció superior com les finances, que potser no forma part de les discussions climàtiques. Si podem demostrar que s’estalviarà diners, això podria ajudar a convèncer tot el museu perquè s’uneixi al projecte.”
A mesura que el canvi climàtic empitjora i que es produiran esdeveniments extrems com les onades de calor que afecten comunitats a tot el món, la tasca que duen a terme aquests museus i experts climàtics és cada cop més urgent. “La realitat és que amb les onades de calor, els HVAC no poden seguir el ritme,” diu Southwick. “No poden mantenir els paràmetres i, de fet, en intentar-ho s’estan descomponent.”
Southwick apunta al Museu Nacional de Brasil, a Rio de Janeiro, que el 2018 va quedar en gran part destruït per un incendi provocat per un sistema HVAC sobreescalfat. “Un HVAC que falla és molt més perillós i molt més arriscat per a un objecte que aclimatar les col·leccions de manera controlada i segura dins rangs més amplis,” diu.
Per fer front a les onades de calor aquest estiu, diversos museus a Europa i en altres llocs van Tancar o reduir les seves hores. Tot i que moltes d’aquestes decisions es van prendre per protegir el personal i els visitants, les col·leccions també podrien haver estat un factor. Amb més persones a dins, els sistemes HVAC han de treballar més dur per mantenir les ràtios de temperatura i humitat relativa, posant a prova les màquines ja funcionant al límit.
Què caldrà perquè el control climàtic sigui repensat a tot el sector? “Educació i temps”, diu Al Carver-Kubik, oficial de programes de subvencions i recerca de l’ECP. “Hi ha informació allà fora de moltes fonts diferents, i necessitem ajuntar-tot. La resposta a moltes preguntes sobre temperatura i humitat per als museus és, ‘depèn’. Aquesta no és una resposta útil, però com més fem preguntes i compartim informació, més fàcil serà trobar solucions sostenibles.”
