Fa uns quants anys, el director creatiu japonès Hideki Yoshimoto i la comissària italiana Maria Cristina Didero es van proposar acostar dissenyadors no japonesos a les subtileses de l’artesania d’aquell país. Els resultats es van exhibir a Tòquio i a Londres. Ara, la segona exposició d’aquesta iniciativa retorna al Museu Victoria i Albert de Londres, una vegada més sota el títol Craft x Tech, i revela què passa quan les tècniques tradicionals es troben amb el pensament de disseny contemporani.
«La idea és que cada edició estigui centrada en una regió», diu Didero. «Mentre en 2024, això era la regió muntanyosa de Tohoku; per al 2026, és Tokai.» «Tokai és una de les zones més industrialitzades del país», continua Didero. «Tohoku era rural, més tradicional.»
«Les tècniques artesanals virtuoses — el lacat, la ceràmica, la talla en fusta i el teixit — no estan en perill al Japó.» «El projecte té més a veure amb la interacció que amb la preservació», diu. «El meu mantra sempre ha estat que el disseny no és sobre cadires, és sobre la gent. Aquí estem provocant la comunicació.»
Per als dissenyadors, això ha significat sortir de la seva zona de confort. El dissenyador canadenc amb seu a Londres, Philippe Malouin, per exemple, es va emparellar amb un mestre de l’esmalt, especialista en una tècnica centenària. «Philippe és un dissenyador bastant brutalista, però li vam fer afrontar el repte de la decoració», diu Didero.
El dissenyador sud-africà Atang Tshikare treballa a l’intersecció de l’art i el disseny, atenent especialment al patrimoni Tswana. A Japó, se li va presentar la tècnica anomenada iga kumihimo, on la seda tenyida s’entrellengen en cordons brillants. A Japó, aquests cordons s’empraven per subjectar un kimono, però Tshikare els va desviar de la seva funció per convertir-los en una làmpada amb una forma antropomòrfica.
Tot i ser una iniciativa impulsada per l’experimentació i el descobriment, les obres també es comercialitzen com a edicions limitades. L’exposició és al V&A fins al 30 de setembre.
