Una col·laboració entre el Rijksmuseum d’Amsterdam i el Museo Nacional del Prado de Madrid investigarà la influència oblidades de les dones governants d’Europa durant el segle XVI i el seu impacte en l’art, que els comissaris han batejat com a matronatge, en lloc de patrocini.
L’Imperi Habsburg, que comprenia països com Espanya i els Països Baixos, va ser una època en què les regents femenines van passar a la primera línia. Als Països Baixos, Margarida d’Àustria, Maria d’Hongria i Margarida de Parma governaren col·lectivament durant gairebé 60 anys, i la seva interacció amb l’art i els artistes allà serà investigada en una exposició al Rijksmuseum el 2029.
Un programa de beques de recerca, que començarà al setembre de 2027, donarà a un investigador accés a arxius extensos en ambdós museus, i la col·laboració organitzarà una sèrie de reunions d’experts per aprofundir en l’impacte d’aquest període sense precedents de poder femení sobre l’art.
“Espanya i els Països Baixos comparteixen la història de l’Imperi Habsburg,” diu Marion Anker, copresidenta del projecte “Dones del Rijksmuseum”, que se centra en les dones en l’art. “Va ser un imperi tan gran que necessitaven representants a tot arreu, i l’emperador romà Carles V i, més tard, Felip II, van enviar dones habsburgs als Països Baixos per governar en nom d’ells. Així, l’Imperi Habsburg i la història compartida d’Espanya i dels Països Baixos també està plena de dones poderoses.”
Aquestes dones, en gran part desconegudes pel públic en general avui dia, van exercir un rol rellevant com a mecenes de les arts, segons Noelia García Pérez, la directora científica d’“El Prado en femenino”, un projecte del museu madrileny que destaca les dones com a figures clau dins de les seves col·leccions. Diu que Maria d’Hongria, governadora dels Països Baixos i reina d’Hongria i Boèmia, era especialment fascinant.
“Quan va morir el 1558, François Richardot va elogiar la seva intel·ligència extraordinària i la capacitat de governar,” explica García Pérez a The Art Newspaper. “El contrast és sorprenent: aquell mateix any, l’autor escocès (ministre i teòleg) John Knox havia fet públic el seu atac a la governança femenina, que ell considerava contrària a la naturalesa i a l’escriptura.”
Maria d’Hongria posseïa el quadre de Ticià Emperador Carles V a Mühlberg (1548) i li va encarregar les Quatre Fúries (1548-49) per al gran saló del seu palau a Binche. “Imagina l’impacte: una reina vídua encarregant quatre pintures immenses de cossos masculins nus sotmesos a terribles castigs,” diu García Pérez. “Aquests van ser més que opcions decoratives; transmetien un avis sobre les conseqüències de desafiar l’autoritat imperial.”
El projecte no només investigarà com una dona com Maria va modelar un projecte artístic tan ambiciós—girant les tornes dels governs masculins que preferien cossos nus femenins—, sinó també com aquestes dones poderoses van consolidar el seu poder controlant la seva imatge a través de l’art.
Mostrar l’estatus i la independència a través d’un retrat amb un barret de vídua era una tàctica, segons Anker. “Tenim moltes preguntes sobre els estils de govern de les dones governants, però també sobre com anaven teixint aquesta xarxa,” diu. “Van encarregar els millors artistes de la seva època, com Tiziano. Però la manera com es posaven a escena era força diferent de la dels seus companys masculins.”
Afirma: “Crec que farem de matronatge una de les paraules clau de l’exposició.”
