La parella de potència de l’Expressionisme Abstracte, Jackson Pollock (1912–56) i Lee Krasner (1908–84), es va trobar l’any 1941 mentre preparaven la mateixa exposició col·lectiva a Nova York. Quan Krasner va veure la llista d’artistes, Pollock fou l’únic nom que no reconeixia, així que va anar a visitar-lo al seu estudi per presentar-se. Quan l’exposició va obrir, ja sortien junts.
“Sempre vam saber que Krasner era una gran artista que quedava eclipsada pel seu famós marit,” diu David Breslin, el comissari de la mostra. “Però si mires la seva reputació durant les dècades dels 1930 i 1940, estava molt ben connectada. Hi havia una dinàmica social real al seu voltant de la seva obra, cosa que va ajudar molt Pollock.”
Breslin i Brinda Kumar, la seva co-comissària, exploren la relació complexa entre ambdós artistes, tant a nivell personal com professional, a la mostra Krasner and Pollock: Past Continuous a Metropolitan Museum of Art aquest mes. Cobrirà més de 120 pintures, obres sobre paper i efímers —algunes procedents de col·leccions privades i rarament exposades al públic— i és la primera gran exposició del museu dedicada a cap dels dos artistes. També és la primera mostra que presenta les seves carreres completes al costat l’una de l’altra, en lloc de centrar-se en el seu temps conjunt relativament curt a Long Island.
“Les exposicions centrades en 1942-56 no són justes per a Krasner,” diu Breslin. “Ella disposava d’un espai d’estudi més petit. Ell tenia el graner sencer. L’Expressionisme Abstracte estava dominat per l’ escala, així que ell va obtenir més éxit. Quan ell va morir, ella va assumir el graner i va començar a fer aquestes pintures meravelloses.” Kumar afegeix: “Krasner va sobreviure a Pollock durant moltes dècades, i aquell període probablement va ser el seu més productiu.”
La mostra del Met oferirà a l’obra de Krasner l’oportunitat de trencar de l’ombra de Pollock. Al mateix temps, valorarà la forta connexió artística i intel·lectual de la parella —així com el que Breslin anomena el “treball invisible” de Krasner per assegurar el llegat de Pollock després de la seva mort prematura.
Persona perspicaz
“Krasner va gestionar el mercat pòstum de Pollock,” diu Breslin. “Era una persona molt perspicaz, i ela va establir l’estàndard de l’Expressionisme Abstracte en general. Va ser una combinació de fe en Pollock i una fe increïble en ella mateixa per gestionar tant la seva pròpia carrera com la de Pollock després de la seva mort.”
L’exposició del Met pren el subtítol d’una obra de Krasner de 1976, creada vint anys després de l’accident mortal de Pollock. Una pintura de tècniques mixtes que incorpora un collage dels seus dibuixos d’anys enrere, Past Continuous serveix d’inspiració per als temes més amplis de la mostra.
“El collage és clau en molts sentits, i l’exposició és marcada pels collage,” diu Kumar. “Krasner va trobar en ells la possibilitat d’obrir camins d’aquestes noves obres. Era una manera de mirar enrere per poder avançar—ja sigui fent servir els seus propis dibuixos d’estudiant o els dibuixos descartats de Pollock.”
Breslin afegeix que el collage serveix com a metàfora de les seves vides compartides com a artistes. “És com si poséssim dos materials junts,” diu. “Un cop a la vora de l’altre, es converteixen en una cosa nova. Estan junts però adossats, dos prismats diferents que projecten la mateixa llum.”
A l’exposició del Met, aquesta proximitat creativa s’expressarà a través d’una disposició cronològica d’obres de tots dos artistes. D’aquesta manera, els visitants podran tastar l’evolució de cada artista al llarg del temps, tant de forma conjunta com individual. El mètode també destacará les llacunes de la producció artística mitjançant l’absència, com ara els tres anys en què Krasner va produir molt poca obra mentre replantejava la seva vinculació amb el Modernisme europeu i defensava Pollock i el seu estil radical. O el bloqueig creatiu de Pollock abans de la seva mort.
“Esperem enriquir la narrativa,” diu Kumar. “Veure la seva obra al costat l’una de l’altra, en molts aspectes, les converteix en les millors crítiques mútuament. No es pot parlar d’un diàleg més ric. Van ser molt importants per a la pràctica de l’altra.”
Una nova perspectiva
Tot i que algunes de les obres més conegudes de Krasner i Pollock s’exhibiran, els comissaris diuen que han intentat presentar-les d’una manera una mica diferent. Per exemple, les pintures de “goteig” de Pollock —que segons Breslin són tan famoses que “han quedat com a una mena de paper pintat”— s’instal·len en angles diferents i juguen amb superfícies reflectants.
“La pintura expressionista abstracta no és una cosa que mires, sinó una cosa que et consumeix,” diu Breslin. “Pollock i Krasner estaven fent pintures que ningú hauria volgut tenir a casa aleshores. Van crear una manera diferent d’estar amb l’art al món.”
Kumar i Breslin preveuen que l’exposició no només mostrarà al públic l’obra de dues mites de l’art, sinó que també fomentarà una major apreciació de l’esperit col·laboratiu de la creació artística. “Espero que la mostra desenmascareixi la idea que un gran artista és una persona solitària,” diu Breslin, portant l’exemple de la reputació de Pollock com a home torturat. “Hi ha una importància molt més gran de la comunitat i del diàleg amb els altres. Només l’obra final porta un nom singular.”
• Krasner i Pollock: Past Continuous, Metropolitan Museum of Art, New York, 4 October-31 January 2027
