Si els habitants de Nova York no hi estan d’acord amb alguna cosa, no tenen por d’expressar-ho. Per això és totalment adequat que la llarga història de la ciutat en matèria de protesta i d’organització política ara disposi d’una ala específica al Museu de la Ciutat de Nova York (MCNY), que va inaugurar el seu nou Centre Puffin Foundation per a l’Activisme Social el 25 de setembre.
Al cor del centre hi ha una nova exposició permanent, Fes sentir la teva veu: L’activisme a Nova York, que investiga les diferents tàctiques que els activistes de Nova York han emprat al llarg de la història de la ciutat per aconseguir canvis.
“El punt fort d’aquesta exposició és que no és estàtica, i que rotarem objectes d’una manera contínua,” explica Elizabeth Sherman, la vicepresidenta i cap curadora del MCNY, a The Art Newspaper. “Tinc una llarga llista d’artistes que espero que puguem incloure amb el pas del temps.”
La rica varietat d’esdeveniments que actualment cobreix abasta l’organització laboral, el sufragi de les dones, els drets de la comunitat LGBTQ+ i l’ecologisme. I hi ha narracions complexes i multifacètiques—com la relativament obscura Hard Hat Riot de 1970, en la qual treballadors de la construcció i d’oficina van agressar estudiants que protestaven contra la Guerra de Vietnam i les matances de Kent State.
El projecte de 8 milions de dòlars és finançat per la Puffin Foundation, una organització sense ànim de lucre que concedeix subvencions a artistes i a organitzacions artístiques per amplificar veus poc representades. Fundada pel difunt Perry Rosenstein, la fundació ha estat recolzant el MCNY des de 2009, quan va anunciar la creació de la Puffin Gallery for Social Activism.
Aquella galeria va obrir el 2012 amb Activist New York, una exposició rotativa que va ser la predecessora espiritual de Fes sentir la teva veu. L’exposició de llarga durada va tancar al juliol, deixant unes dictates difícils de suplir—va ser l’exposició més visitada de la institució per part d’estudiants en viatges escolars.
Aquest nou centre es presenta en un moment en què el govern federal intensifica el control sobre com la Smithsonian Institution presenta la història dels EUA. El president Donald Trump té previst gastar 84.000 dòlars per posar cartells davant del National Museum of American History a Washington, DC, criticant el que diu és la visió poc precisa i excessivament negativa de la història de la nació.
“Esborrar o reprimir la nostra cultura compartida sembla estar de moda aquests dies—a nivell nacional, i fins i tot una mica més al sud que nosaltres”, va dir Neal Rosenstein, president de la Puffin Foundation, en la presentació de premsa del nou centre d’activisme del MCNY. “Però aquí, al museu i al centre, celebram el nostre passat i el nostre futur amb aquesta ampliació. Reconeixem amb orgull les milers de novaiorquins que han estat al capdavant del canvi que ha ajudat a modelar la nostra ciutat, l’estat i més enllà.”
Sarah Seidman, comissària d’activisme social del MCNY, va desistir d’una aproximació cronològica per a Fes sentir la teva veu. En lloc d’això, la mostra està desmuntada de forma suau en quatre seccions que destaquen com els activistes han fet servir “Demontracions”, “Organització”, “Arts i Mitjans” i “Acció Directa” per aconseguir els seus objectius. A més, hi ha una secció que funciona com a crida a l’acció per als visitants, titulada “La teva ciutat, el teu moviment”, on es poden omplir formularis d’inscripció de vot (la data límit pels habitants de Nova York és el 24 d’octubre), així com una estació digital per crear cartells on els visitants poden dissenyar i descarregar la seva pròpia obra d’art de protesta.
És una exposició densament farcida, dissenyada per l’estudi de Nova York Isometric Studio, amb imatges serigrafiades i fotografies a gran escala instal·lades directament a les parets. Entre les obres i objectes a la vista hi ha cartells de protesta pintats a mà, l’esbós de Molly Crabapple, una màscara de Guerrilla Girls i fins i tot l’agenda de mà escrita de Gloria Steinem.
Alguns objectes de la col·lecció del MCNY no han estat exposats durant dècades—si és que alguna vegada—com ara un magnífic pòster de campanya de 1903 de Citizens Union que denunciava la corrupció de Tammany Hall, conservat especialment per a la mostra.
El nou centre també presentarà exposicions temporals, començant per Halumii Ktapihna: Lenape Legacies and Futures, comissariada per Monxo López i desenvolupada en col·laboració amb el Collective Éenda-Lŭnaapeewáhkiing (Terres dels Lenape).
“Aquesta no és una exposició d’història,” va dir Stephanie Hill Wilchfort, directora del MCNY, en la previsualització de premsa de l’ala. “És una exposició d’una cultura viva i del que els seus artistes estan produint avui.”
L’exhibició no s’escapa de les veritats fosques de la història de Nova York, començant per la coneguda com a compra de la que avui dia es diu Manhattan per la colònia New Amsterdam fa 400 anys. Però també és una celebració de la continuació de la cultura Lenape, des de les iniciatives per reactivar llengües indígenes fins a artistes contemporanis que apliquen tècniques tradicionals a temes clarament contemporanis, com les sabatilles “Earthbound Luxe” de Denise Bright Dove Ashton-Dunkley, fetes amb cuir de peix.
En definitiva, el nou Centre Puffin Foundation per a l’Activisme Social subratlla el compromís del MCNY per explicar les històries de tots els habitants de Nova York—independentment de la raça, la religió o fins i tot de les opinions polítiques.
