A mesura que la ciutat de Marsella evoluciona, l’enfocament de la fira d’art Art-o-rama cap a l’art emergent continua intacte. Tarifes baixes d’estand, expositors frescos i una mirada cada vegada més internacional han ajudat la fira del sud de França a créixer al ritme de la ciutat que la acull.
Barrejant l’art contemporani emergent amb la vida relaxada de la costa mediterrània, Art-o-rama s’ha convertit en una de les tradicions d’estiu més estimades del món de l’art des de la seva fundació fa dues dècades, al costat de la transformació de Marsella, d’una ciutat portuària d’aspecte brut a un imant per a artistes.
Art-o-rama torna a Friche la Belle de Mai—una antiga fàbrica de tabac que s’ha transformat en centre cultural—avui (fins al 30 d’agost). La fira ha passat de només cinc galeries al seu inici a 38 expositors aquest any. Tot i que aquesta edició marca vint anys des de la fundació d’Art-o-rama, els organitzadors prefereixen no celebrar immediatament, ja que el format tradicional de la fira va quedar interromput el 2020 a causa de l’esclat de la pandèmia de Covid-19; l’esdeveniment esperarà fins al proper any per commemorar el seu 20è aniversari.
La fira continua centrant-se en donar visibilitat a galeries i artistes emergents amb presentacions curatoriament interessants, cosa que no sempre és el cas a les fires d’art comercials. Les tarifes d’estand baixes permeten als comerciants portar material més poc convencional, amb menys pressió econòmica si una obra no és viable comercialment.
«Si proposem alguna cosa una mica més ambiciosa i intuïtiva, és més interessant per als visitants», diu el director de la fira, Jérôme Pantalacci. «Per això tenim moltes galeries joves; perquè és interessant per a elles, tenen la possibilitat de mostrar el que són capaços de fer, i perquè en una altra fira d’art això seria molt car».
La meitat dels expositors d’aquest any —19 galeries— participen a Art-o-rama per primera vegada, reflectint el ritme de rotació habitual de la fira d’una edició a l’altra. Si bé tradicionalment els expositors havien estat principalment galeries joves europees, això està canviant —els nous participants d’aquest any inclouen Mueve Galería de Lima i dues galeries de Tòquio, Tatsuro Kishimoto i Gallery Hayashi + Art Bridge. Al voltant del 70% dels expositors solen ser procedents de fora de França, una estratègia destinada a aportar noves perspectives artístiques a Marsella i a connectar l’escena local amb una mirada internacional, diu Pantalacci.
La dimensió cada vegada més internacional de la fira reflecteix canvis més amplis a Marsella mateixa. Abans vista com una ciutat perillosa i deixada, la ciutat s’ha convertit en una destinació cada vegada més atractiva per a artistes i treballadors culturals, un canvi que es va accelerar durant la pandèmia de Covid-19.
«Diria que és una escena vibrant, sense un mercat real», diu Pantalacci, tot afegint que l’ecosistema artístic podria seguir l’arribada d’artistes a la ciutat i a la regió que l’envolta. «Ara, cada vegada més artistes viuen a Marsella, i Marsella és molt atractiva per als artistes més joves i fins i tot per artistes ja més consolidats d’Europa.»
Una de les presentacions que més espera és la de la galeria berlinesa Dittrich & Schlechtriem—que inclourà una nova sèrie fotogràfica de l’artista alemany Lukas Städler. Produït durant l’estiu a Marsella, el projecte explora temàtiques d’intimitat, comunitat i identitat a través de la mirada de la ciutat, examinant els punts on la vida urbana es talla amb el paisatge natural, incloent la cultura del cruising a la platja de Mont Rose.
«Espero que aquí, a Marsella, els visitants puguin veure bones propostes, descobrir moltes noves galeries i artistes, i al mateix temps gaudir de la ciutat i de l’entorn», diu Pantalacci.
