En el cor del barri arborat de Sant-Gili de Brussel·les, l’andamaje envolta la mansió de color groc pàl·lid amb portes de fusta ornamentades que allotja el Museu Horta. Curves expressives de ferro forjat s’enrotllen al llarg dels contorns de les finestres i de les terrasses.
Acabada l’any 1901, la casa va ser una vegada l’habitatge i l’estudi de l’aclamat arquitecte belga Victor Horta, i és un dels pocs exemples supervivents de l’arquitectura de l’Art Nouveau inicial. Al febrer, el municipi de Sant-Gili va invertir 800.000 € en un programa de renovació que insuflarà nova vida a la seva visió.
La casa segueix oberta al públic mentre les obres de remodelació continuen, permetent als visitants contemplar la feina meticulosa necessària per conservar aquesta joia de principis del segle XX.
“Victor Horta va convertir la seva casa en un manifest personal, o en una targeta de visita, per mostrar fins a quin punt podia arribar,” comenta Elisabeth Horth, cap de patrimoni històric del museu, que supervisa la restauració.
Horta tenia un estil distintiu que combinava elements industrials inicials, com el ferro i la maçoneria típica de les estacions ferroviàries de l’època, amb formes florals orgàniques i elements d’art africà que havien guanyat protagonisme en una estètica colonial belga.
A la seva pròpia casa, Horta va incloure les seves característiques distintives, com ara motius decoratius curvilínies que serpentejaven amb gràcia des dels paviments de mosaic fins al paper pintat de seda i a les fustes esculpides. L’escala central de quatre plantes s’enfila cap amunt com una caracola cap a una claraboia amb lluminària de cúpula, enmarcada per ferro forjat i miralls per suavitzar la llum natural.
Restauració especialitzada de l’escultura
Cada part de la restauració requereix un especialista: fusteria, vidreria i restauració de mobles. En una tarda recent, Delphine Mesmaeker, conservadora d’escultures i de guixos, s.a dalt d’una bastida sota les puntes de la volta de la sala de menjars mentre retira pintura grisa d’un baix relleu per revelar la capa de pintura groga mantega de sota.
Mesmaeker, una de les cinc restauradores d’escultura, utilitza un cúter per restaurar un dels sis relleus amb arcades de l’escultor Pieter Braecke a la sala de dinar, alguns d’ells representant escenes de diferents etapes de la vida d’una dona: infància, matrimoni, maternitat i l’edat avançada. Va caldre tres mesos per retirar la sobrepintura de tres relleus d’un costat de la paret del menjador, diu Mesmaeker, i ara ella i una companya treballen sobre els altres tres. Amb una quantitat mínima de dissolvent natural sobre la pintura, va llevant capa superior amb el cúter, treballant mil·límetre a mil·límetre.
“És com un redescobriment del baix relleu original,” diu Mesmaeker. “El repte és entendre realment la composició de les diferents capes i després eliminar la capa adequada sense danyar el guix.”
Aquest treball lent i minuciós requerix tanta concentració que Mesmaeker i les seves companyes prenen un mes cada dos mesos per centrar-se en una altra tasca, per no “fer-se boig”, diu Horth. Es preveu que aquesta fase de la feina s’acabi al novembre.
Horta, nascut a Gent, va adquirir al 1898 dos terrenys contigus al Rue Américaine de Brusel·les, en plena esplendor de la seva carrera, per al seu casa-taller. Va dissenyar tot l’interior, inclosos els mobles, les làmpades en forma de flor, un jardí d’hivern interior i un bany completament equipat amb vàter de cisterna—una comoditat rara per a l’època.
Després que Alemanya va envair Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial, Horta va fugir a Londres i després als Estats Units amb la seva esposa, Julia Carlsson, on va donar conferències sobre arquitectura i ells també van parlar de les atrocitats de la guerra alemanya, segons Tom Packet, un historiador de l’art que dirigeix l’arxiu del museu. Horta va abandonar la casa i quan va tornar quatre anys després la va vendre.
Tot i que va ser una figura destacada de la seva època i les seves dissenys i influència estètica es poden trobar a tot Brussel·les, l’estil arquitectònic d’Horta va quedar desfassat durant dècades, considerat massa elaborat, i els seus edificis estaven amenaçats de destrucció.
El 1961, el municipi de Sant-Gili va comprar la casa, que va obrir com a museu el 1969. Més recentment, ha passat a reavaluar el estil Art Nouveau. Quatre de les famoses cases adossades d’Horta van ser designades com a llocs de Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2000, i el 2023, Brussel·les va acollir un festival d’un any dedicat a l’Art Nouveau, que celebra els 130 anys des de que Horta va completar la seva primera casa adossada, l’Hôtel Tassel. Una altra casa d’Horta, l’Hôtel Solvay, també va ser salvada i va passar per una important renovació de la façana de 2022 a 2024.
Al Museu Horta, Camille Meslay, conservadora de mosaic i frescos, s’asseu sobre el paviment de la sala de estar, escoltant òpera, mentre s’inclina per netejar la calçada entre les miques rajoles. “És una tècnica de mosaic molt antiga emprada per als romans,” diu. “Utilitza argamassa romana, feta de cal i sorra. La tradició va continuar a Itàlia i els artesans del segle XIX aquí, que van fer sols com aquest, provenien d’Itàlia.”
Encara no s’ha fixat una data per a la finalització completa de les reformes. Per a Horth, no obstant, encara que això passi la tasca de mantenir la mansió continuarà. “És com una àvia vella, així que cal cuidar-la,” diu.
