En un esforç per salvar l’art públic en edificis federals que l’administració de Trump ha assenyalat per a la venda, dos membres demòcrates de la bancada d’Arts del Congrés van presentar un projecte de llei anomenat la Llei de Protecció de Recursos i Garantia de la Gestió dels Registres Duradors de l’Expressió Visual (Preserve) Act aquest dimarts (14 de juliol). La llei és copatrocinada per Dina Titus, de Nevada, i Lloyd Doggett, de Texas.
«L’art encarregat públicament no hauria de convertir-se mai en dany col·lateral quan els edificis federals es venen o s’elimina de qualsevol manera», va dir Titus en un comunicat. «L’art encarregat pel govern federal és una part vital del nostre patrimoni nacional i mereix ser preservat per a les generacions futures.»
D’acord amb la Preserve Act, l’Administració de Serveis Generals (GSA), que gestiona milers de propietats federals a tot el país, estaria encarregada de crear un comitè d’experts per concebre un pla per protegir qualsevol art encarregat públicament en edificis que estiguin en procés de disposició. El comitè també s’asseguraria que l’art continués accessible al públic, ja sigui arrendant-lo o traslladant-lo a un altre edifici. En concret, la llei destaca la gran col·lecció de murals públics i d’altres obres creades com a part del programa New Deal dels anys 1930 de Franklin D. Roosevelt.
Poc després que Donald Trump iniciés el seu segon mandat presidencial, la seva administració va designar diversos edificis per a la disposició, inclòs l’Edifici Federal Wilbur J. Cohen a Washington, DC. L’Edifici Cohen alberga allò que s’ha batejat com la «Capella Sixtina del New Deal», incloent murals de Philip Guston, Ben Shahn, Seymour Fogel, Emma Lou Davis, Henry Kreis i les germanes bessones Ethel i Jenne Magafan. Com que algunes de les obres són frescos i, per tant, estan incrustades a les parets, no es poden retirar fàcilment de l’edifici i requereixen persones amb habilitats tècniques molt específiques i coneixements d’història de l’art per protegir-les, segons una declaració publicada per l’oficina de Titus.
Els conservacionistes estan preocupats que, si l’Edifici Cohen i d’altres similars són venuts o disposats d’una altra manera, l’art interior pugui ser destruït—especialment perquè Trump ja ha emprès accions similars en el passat.
Doggett va dir en un comunicat que aquestes obres d’art «proporcionen una història visual de la lluita, de l’oposició i, finalment, del progrés a través de les generacions d’americans. La Preserve Act protegirà aquests tresors, perquè l’art és aspiració, i protegir-lo és com complim les nostres pròpies aspiracions.»
La llei ha rebut l’aprovació immediata de diversos grups que públicament fan campanya per protegir el patrimoni artístic i arquitectònic del país en risc. Aquests inclouen el National Trust for Historic Preservation, Living New Deal, Hands Off the Arts i Preservation Action.
En una adhesió «entusiasta» de la legislació, Alex Lawson, director executiu de l’entitat sense ànim de lucre Social Security Works, va declarar que «a més de ser peces mestres inavaluables i irreemplaçables de l’art americà», perquè l’art de l’Edifici Cohen va ser crejat a través d’un programa que va contractar artistes durant una època difícil, és una part inavaluable de la història.
Els cop-presidents de la organització sense ànim de lucre Public Art Dialogue, Amy Werbel i Karen Shelby, van dir en un comunicat: «Aquests tresors històrics serveixen no només com a record visibles de les aspiracions dels antics nord-americans, sinó també com a far d’orientació per al futur enriquiment del nostre paisatge visual nacional.»
Poc després de ser presentada la llei, va ser remesa als comitès de la Cambra de transport i infraestructura, així com de supervisió i reformes governamentals. Tanmateix, com que el Partit Republicà manté actualment la majoria a la Cambra dels Representants, encara està per veure quan la llei serà sotmesa a una consideració addicional.
