Quan els valents defensors d’Amsterdam en La Guàrdia Nocturna (1642) de Rembrandt van sortir cap a l’inconegut, segurament no buscaven bacteris. Però un nou projecte al Rijksmuseum de la ciutat neerlandesa mesurarà per primera vegada els bacteris presents en una de les pintures més conegudes del món.
Com a part del projecte de cinc anys «Operació Night Watch», un projecte de restauració i recerca que té lloc darrere d’una paret de vidre al Rijksmuseum, els experts científics dedicaran sis mesos a prendre mostres de diverses zones de la pintura, tant amb vernís com sense, per a la vida dels bacteris. La recerca es duu a terme en col·laboració amb Artis-Micropia, un museu de microbis que forma part del zoo d’Amsterdam. Les mostres seran cultivades i exposades a Artis-Micropia a la instal·lació La Guàrdia Nocturna Viu (a partir de l’11 de novembre). Aquesta obra consistirà en una rèplica a mida real de La Guàrdia Nocturna, il·lustrant quins organismes viuen sobre l’obra i on es troben.
“La idea era saber què podem extreure de la superfície de la pintura en relació amb el públic,” diu Katrien Keune, cap de ciència del Rijksmuseum. “Cada vegada que caminem, perdem el nostre bio-material. Quan parles, la teva saliva s’escampa. Un conservador va pensar: podem trobar com es representen els visitants en la La Guàrdia Nocturna?”
Keune afegeix: “Ideablement, voldríem disposar de les bacteris de Rembrandt: aquest és el Sant Graal. Crec que les bacteris poden sobreviure durant molt de temps. Molta recerca se centra en trobar alguna cosa com l’ADN o una empremta, perquè et permet acostar-te a l’autor.”
Investigacions recents al Rijksmuseum han evidenciat que, al contrari dels seus contemporanis del segle XVII que preperaven les seves teles amb una capa de cola, Rembrandt utilitzava una mescla d’oli i plom per impedir que les seves obres s’emportessin la humitat dels edificis d’Amsterdam. Això podria haver tingut un efecte preventiu sobre el creixement de microorganismes. Però, per conservar tals obres mestres, a part d’una cura diària suau, només s’efectuen neteges profundes aproximadament una vegada cada 50 anys.
Eline van Bloois, una microbiòloga d’Artis-Micropia, espera que el projecte pugui fer meravelles per a la reputació dels bacteris. “La comparació entre una obra mestra enorme i aquesta vida invisible ja és impressionant,” diu. “Sovint, se’ls atribueix una mala reputació, però els microbis no són inherentment bons ni dolents.”
Van Bloois apunta que s’estima que només una petita fracció de microbis pot provocar malalties en humans o en animals. “També sabem que, en alguns casos, això ajuda a entrenar el nostre sistema immunitari per estar exposats a alguns d’aquests microbis que poden causar, per norma general, malalties lleus,” afegeix. “És bo donar una miqueta d’amor als microbis també.”
