Una font de l’escultor alemany Georg Kolbe, que fins aleshores formava part de la col·lecció del museu de l’artista, va vendre’s per 4 milions d’euros, rècord, a una subhasta la nit de dijous (4 de juny). La venda es va produir després de la desvinculació de l’obra de la col·lecció i la seva restitució als descendents del seu comissionant, 85 anys després que fos arrabada pels nazis.
L’any 2024, el Georg Kolbe Museum de Berlín va iniciar un projecte de recerca sobre el Tänzerinnen-Brunnen (Font de les Ballarines) que havia format part de la seva col·lecció des de la dècada dels setanta. A través d’aquest projecte, va contactar amb els descendents del primer propietari de l’obra, Heinrich Stahl, una figura destacada de la comunitat jueva de Berlín que va ser assassinat al gueto de Terezín (Theresienstadt).
Comanda el 1922, la font presenta una escultura de bronze d’una ballarina blanca, sostenuda per tres homes somalis agenats en calcària. Les representacions de la ballarina clàssica i de personatges negres dins dels temes colonials ja eren presents amb força en la pràctica de Kolbe, quedant palesa la dependència de les convencions de representació colonials i les jerarquies associades, segons el lloc web del museu.
“El museu i la fundació són conscients que la restitució no pot desfer la injustícia inexcusable patida, però és un gest natural per reconèixer l’error comès envers els descendents,” diu un comunicat del museu.
“Les col·leccions no són un patrimoni fix,” diu Kathleen Reinhardt, la directora del museu, a The Art Newspaper, “sinó una matèria viva que està preparada per a ser reinterpretada constantment de nou i compartida àmpliament”.
La font va ser la peça estrella de la primera sessió de les subhastes d’estiu de Villa Grisebach a Berlín, que continua aquesta nit. Va batre el rècord anterior per una estàtua de Kolbe de 1,4 milions d’euros, també aconseguit a Grisebach l’any passat. Altres lots destacats inclouen l’Astern d’Emil Nolde (1919), que va arribar al seu límit superior de 800.000 €, i dues primeres gravats d’Edvard Munch, que van superar les seves estimacions superiors en 350.000 € i 145.000 €.
“Estic encantat que els descendents d’Heinrich Stahl ens hagin encomanat subhastar aquest obra restituit aquí a Berlín, cosa que és, és clar, un gran honor per a nosaltres,” va dir el director general de Villa Grisebach, Daniel von Schacky, abans d’obrir les licitacions.
Heinrich i Jenny Stahl van encarregar la font per a la seva vil·la als suburbis occidentals de Berlín. Ell era corredor d’assegurances i col·leccionista d’art; Heinrich va insistir a utilitzar les seves connexions per ajudar altres a emigrar de l’Alemanya nazi. El seu propi intent d’abandonar Alemanya va ser posteriorment bloquejat per la Gestapo. En una forma habitual de saqueig cultural, li van forçar a vendre tota la seva hisenda per un valor inferior al real, incloent la font. El comprador va ser el cònsol búlgar Theodor Dimanow, que va endur-se la ballarina de bronze quan va fugir a Espanya franquista després de la Segona Guerra Mundial.
Els Stahl van ser deportats a Theresienstadt el 1942, on Heinrich va morir de pneumònia després de només uns mesos. Jenny va sobreviure i va arribar als Estats Units, on es va reunir amb el seu fill Bruno, que havia fugit d’Alemanya a finals de la dècada dels anys 1930.
A la dècada de 1970, el Georg Kolbe Museum va prendre consciència de l’existència de la font a la casa anterior de Dimanow a Madrid. Després de publicar anuncis als diaris de Berlín, també van trobar la base en una infermeria de jubilats. Ambdues peces van ser adquirides amb fons de la Fundació alemanya de la Loteria de Classe, permetent la instal·lació completa de la font als jardins del museu a l’octubre de 1979.
L’any 2001, un representant legal de la família Stahl va contactar amb el museu, renunciant al dret a la restitució i sol·licitant que s’instal·lés una placa commemorativa al costat de la font. “Em va sorprendre no trobar aquesta placa,” va dir Reinhardt durant un acte sobre la història de la font al juliol de l’any passat. “Amb la impressió que tots els aspectes legals estaven resolts, vam començar a pensar en maneres de fer presents les històries entrellaçades que culminen en aquest hiperobjecte.”
Durant el desenvolupament del projecte de recerca del museu sobre la font, es va fer evident que la decisió del representant legal no reflectia la postura de tota la família Stahl. Finalment, el museu va poder posar-se en contacte amb la resta de la família i va arribar a un acord amistós de restitució al febrer, d’acord amb els Principis de Washington de 1998 sobre les obres d’art confiscades pels nazis.
Com a part del projecte de recerca i per abordar les representacions de subjectes negres racialitzats en l’escultura, el museu ha encarregat una obra de vídeo d’una ballarina negra de l’artista afro-judia David Hartt, que serà projectada al jardí, on antigament s’ubicava la font.
